Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
dulcimer
Música
Instrument de corda, semblant a la cítara, que consisteix en una caixa de ressonància, de forma generalment trapezoidal, paral·lelament a la qual es tensa el cordam (cordes metàl·liques) que l’instrumentista sona percudint-lo amb martells.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple del tipus cítara de taula Derivat del llatí dulce melos , el terme és documentat des del segle XV L’instrument s’utilitza sovint en el folklore de l’est d’Europa, de l’Àfrica del nord, de l’Àsia central, de l’Índia, de Corea, de la Xina i també en la música clàssica de l’Iran El dulcimer es pot classificar en sis famílies, ja que, segons les cultures, canvia el nom i el caràcter de l’instrument La diferència principal amb altres instruments semblants com el saltiri és que es toca percudint les cordes i no pinçant-les amb els…
bongos

Bongos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de dos tambors petits, d’una sola membrana i cos cilíndric o lleugerament troncocònic obert per la base, fixats permanentment l’un a l’altre.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa D’origen afrocubà, són molt utilitzats en la música de dansa llatinoamericana, i també gaudeixen d’una forta implantació entre els grups de música moderna i de rock Els tambors, de diferent diàmetre i afinació, formen un sol instrument, amb un nexe que uneix els dos cossos per tal que l’instrumentista pugui subjectar-los més fàcilment, generalment entre els genolls o els peus El cos de l’instrument acostuma a ser de llistons de fusta de colors contrastats, sovint d’om i arç La membrana, que actualment…
redoblant
Redoblant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de percussió, de cos tubular, que consta d’un cilindre i dues membranes subjectades al cos mitjançant dos cércols.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Si bé antigament les membranes es tensaven mitjançant cordes en ziga-zaga, més modernament s’han incorporat noves tècniques i nous materials de construcció El redoblant és una de les variants de la nombrosa família dels tambors, amb el cos lleugerament més alt que el de la caixa i sense bordons, tot i que en algunes àrees de la Península Ibèrica se’n poden trobar amb lleugeres diferències Es percudeix amb dues baquetes i el nom fa referència a la seva funció principal en l’acompanyament rítmic de músiques…
nacra

Nacra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Timbal medieval de mida petita, fet de coure, fusta o terrissa, amb un cos que no sobrepassava els 25 cm de diàmetre i proveït d’una membrana de pell i un ressonador en forma de mitja esfera.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, semiesfèric Generalment es tocava en parelles que es disposaven als dos costats del músic penjades de la cintura, o bé a terra, i es percudia amb baquetes D’origen àrab o sarraí, s’implantà a Occident al final del segle XII, i fou molt popular durant els segles XIII i XIV El seu nom prové de l’àrab naqqara En la seva difusió tingueren un paper molt important les croades Les nacres, que avui encara es toquen al món àrab i l’Índia, foren emprades per a usos militars en campanyes bèlliques Al segle XVI encara…
làmina d’acer amb arc
Música
Instrument que consisteix en una làmina d’acer flexible, grossa i ampla que vibra com una llengüeta quan hom la frega amb un arc (per exemple de violoncel) o la colpeja amb una maceta folrada de tela.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a…
cheng
Música
Instrument de corda pinçada xinès.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han…
olifant

Olifant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, bàsicament emprat a l’Edat Mitjana, que consisteix en una trompa d’ivori tallada artísticament en un ullal d’elefant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent…
corn
Música
Instrument de vent fet a partir d’una banya d’animal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural El so és produït per la vibració dels llavis Aquesta pot ser recollida per una obertura, feta al vèrtex o en un costat de l’instrument, o bé per un broquet Emet un únic so fonamental a partir del qual, variant la pressió i posició dels llavis, es poden produir alguns harmònics En alguns casos, un forat prop del pavelló permet modular aquest so fonamental S’ha fet servir per a comunicar missatges, fer senyals, etc A Europa, cap al segle X, aparegué un corn amb broquet i forats per a modular els sons…
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius és de gran…
Alberto Toribio
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Es formà en l’equip de la Universidad de Valladolid com a lliure i jugà en el Sant Boi Com a tècnic, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 2008-11, procedent del Club Voleibol Elx Amb l’equip de Tarragona, aconseguí la tercera posició a la Superlliga 2010, la millor classificació de la història, i rebé el premi Toni Ponce al millor entrenador de la categoria sènior de la temporada El 2011 es feu càrrec del programa d’Alt Rendiment de la Federació Catalana de Voleibol, en la qual fou seleccionador català Fou tècnic de la Reial Federació Espanyola de Voleibol i segon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina