Resultats de la cerca

El Tribunal Nacional de Justícia de l’Equador condemna l’expresident Rafael Correa a 8 anys de presó i a 25 anys d’inhabilitació com a responsable d’una xarxa corrupta que entre 2012 i 2016, quan era president, va rebre, a canvi de contractes avantatjosos, fons amb els quals va finançar la seva coalició, Alianza País Després de ser succeït pel nou president, Lenín Moreno, el maig de 2017, Correa va anar a Bèlgica, on resideix L’any 2018, l’Equador en reclamà l’extradició Juntament amb Correa, el Tribunal condemna també diversos alts càrrecs que van formar part del seu govern

Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya

De família minaire, fou líder de l’ala esquerra del partit laborista i contrari al govern de coalició de Winston Churchill Formà part del govern de Clement Attlee com a ministre de sanitat 1945 i aconseguí l’aplicació del pla Beveridge i la nacionalització de la medicina Ministre de treball 1951, aquell mateix any dimití en oposar-se al pressupost favorable al rearmament, i provocà una forta crisi en la unitat del partit Denuncià la política d’Attlee de submissió als EUA El 1954 dimití el seu càrrec al comitè polític, i posteriorment 1959 fou nomenat secretari adjunt

En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista Es presentà a les eleccions generals d’abril del 1916 en coalició amb un candidat isolat, el doctor Jaume Queraltó Les eleccions donaren la majoria a la Lliga Regionalista i les minories al partit radical de Lerroux No reeixí tampoc en les eleccions provincials del 1917 En collaboració amb la Joventut Republicana de Lleida, dirigida per Humbert Torres i Lluís Companys, i altres membres de l’antiga Unió Federal Nacionalista Republicana, fundà el 1917…

Es definí mar-xista leninista, però amb un programa moderat i de consolidació democràtica i parlamentària Fou la secció catalana del Partido de los Trabajadores Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 dins la coalició Unitat Pel Socialisme amb el Moviment Comunista de Catalunya, Organización Comunista de España-Bandera Roja i Liga Comunista Revolucionaria i assolí 33096 vots De fet, la unificació encara no havia arribat a realitzar-se en la base quan el PTC es dissolgué el mateix 1980 El seu òrgan fou Yesca 1979-1980 Les Juventudes Comunistas de los Trabajadores editaren Bandera…

Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a desaparèixer legalment…

Afavorides pel president sud-africà, Cyril Ramaphosa, van continuar les converses del Diàleg Nacional per les Reformes, que han de permetre al petit regne mantenir l’estabilitat política Els negociadors van acordar amnistiar el dirigent opositor Mothetjoa Metsing, exiliat a Sud-àfrica, una mesura que va ser rebutjada pel Tribunal Constitucional Tanmateix, el primer ministre, Monyane Moleleki, va signar l’acord malgrat les crítiques dels partits aliats en la coalició de govern Metsing, acusat de corrupció i de participar en el cop d’estat del 2014, és membre del Congrés de Lesotho per la…

Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a Mantinea 362…

Sorgí de la convergència d’un primer partit homònim que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista, Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià Formà part de la Federació de Partits Socialistes 1976 Fou legalitzat pel març del 1977 Entre altres publicacions, tingué com a òrgan El Poble Valencià , que edità una vintena de números El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en coalició amb el Partit Socialista…

Un any més el ritme de les exportacions es va moderar a causa de la baixada de la demanda internacional de productes primaris, especialment la provinent dels països europeus, i a la vegada també es va notar un dinamisme comprador més baix de la Xina Amb aquests antecedents, el creixement econòmic es va reduir sensiblement en comparació amb l’any anterior, encara que gràcies a la dinàmica expansiva del consum intern es va aconseguir mantenir una pujada del 4% en el PIB La construcció pública i privada, junt amb el sector immobiliari, va seguir la tendència a l’alça, igual que les vendes d’…