Resultats de la cerca
Es mostren 1241 resultats
Pla de Distribució en Zones del Territori Català
Pla d’endegament del territori de Catalunya encomanat el 1932 per la Generalitat a l’equip format per Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí; es basaren, però, en anàlisis sectorials anteriors d’August Matons, Pere M.Rossell i Vilar (agricultura i ramaderia), Pau Vila (localització industrial), P.Bosch i Gimpera, J.Martorell, H.Gaussen (reserves paisatgístiques), J.Mestre i Fossas (sanitat i cultura).
L’antecedent immediat és el Pla Sexennal de la Mancomunitat, però la teoria general prové de PGeddes divulgat des del 1915 per CMontoliu, Abercombie i del pla regional de Nova York iniciat en 1922-23 Les propostes del Regional Planning, basades en una determinada política anticíclica, es fonamenten en la preservació de les àrees agrícoles i ramaderes, selecció restrictiva dels rius a utilitzar industrialment, reducció de les àrees incomunicades per a potenciar econòmicament tot el territori, reforçament del sistema portuari del Principat, reequilibri territorial en definitiva que havia de…
Moïse Tshombé

Moïse Tshombé
© Fototeca.cat
Història
Polític congolès.
Procedent de la burgesia colonial de la tribu lunda, el 1951 començà a ocupar càrrecs administratius a Katanga Esdevingué un home de confiança de la companyia anglobelga Unió Minera de l’Alt Katanga, i assistí a la conferència de Brusselles del 1960, on defensà la solució federal El 10 de juliol de 1960 encapçalà una insurrecció independentista a Katanga, amb el suport de la UMAK Combaté les forces del govern central, de l’ONU i de les tribus rivals El 1963, la revolta katanguesa fou sufocada i Tshombé s’exilià a Europa Triomfador en les eleccions del 1963, fou nomenat primer ministre pel…
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
literatura castellana
Periodisme
Assagista, periodista i novel·lista.
Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seus germans Joaquim i Llorenç i la seva cunyada Roser Bofill Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i…
Sándor Kányádi
Literatura
Poeta hongarès de Romania.
El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la minoria…
Antoni Joglar i Font
Literatura catalana
Escriptor i científic.
Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III, una altra…
,
Vicent Enrique i Tarancón
Vicent Enrique i Tarancón
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàtic.
Fill d’una família obrera, féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València Sacerdot 1929, treballà en l’Acció Catòlica espanyola, i fou arxipreste de Vinaròs 1938, bisbe de Solsona 1945-64, d’Oviedo 1964-69, arquebisbe de Toledo 1969-71 i de Madrid 1971-81 Fou president de la Conferència Episcopal Espanyola 1974-1981 Partidari d’una Església més oberta i independent del poder civil, tingué un paper cabdal per a desvincular l’Església del franquisme i obrir el diàleg entre els diferents sectors polítics El 1981 renuncià als seus càrrecs per raons d’edat i es retirà a…
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
© Fototeca.cat
Història
Hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs.
Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà alguns treballs…
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i Cristianisme i…
nota
Indicació recollida escoltant un curs, una conferència o una conversa, estudiant una qüestió, llegint una obra, preparant un treball, etc.
entrevista de Morella
Història
Conferència política, celebrada a Morella pel juliol del 1414, entre Ferran I de Catalunya-Aragó i el papa Benet XIII.
El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalanoaragonesos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina