Resultats de la cerca
Es mostren 2542 resultats
El Bierzo
Comarca de Lleó, a la província homònima, situada als contraforts de la serralada Cantàbrica.
És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscilla entre els 400 i els 500 m, mentre que l’orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1 500 i els 2 000 m La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l’explotació de les mines de carbó La població és distribuïda en petits nuclis…
Estopanyà

Estopanyà
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Ribagorça, estès entre les serres de Sant Quilis (1.082 m alt.) i el Montferrús (774 m alt.) i el riu Guard i la Noguera Ribagorçana, límits orientals del terme.
La zona propera a aquest darrer riu, boscada és dominada per la roca Foradada congost cap al riu Guard i les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles Els conreus de secà hi són dominants El regadiu aprofita l’aigua de la font de les Olles, a Soriana La ramaderia oví i l’avicultura complementen l’economia Hi ha mines de manganès abandonades els anys vuitanta La vila 180 h agl 2001 730 m alt és a l’esquerra del barranc de la Foradada L’església parroquial posseïa el retaule d’Estopanyà Dins el terme hi ha el poble de Seganta, els…
serra de la Corrodella
Serra
Serra de la Ribagorça (921 m), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit amb la Llitera.
Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penya Roja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella Al vessant…
Cornellà de la Ribera
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, entre la serra que el separa de la vall de l’Aglí i la Tet, en part límit meridional.
A la plana alluvial, que en aquest sector és relativament estreta, hi ha els conreus de regadiu La vinya 606 ha ocupa els turons de la part septentrional hom produeix un dels millors vins del Rosselló vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí Hi ha un important celler cooperatiu, amb una capacitat de més de 30 000 hl El conreu de l’olivera i dels arbres fruiters complementen l’agricultura El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 90 m alt, a poca distància de la Tet Antiga villa romana, fou possessió…
Los Llanos
Regió
Extensa regió de l’Amèrica del Sud que ocupa una gran part de la Veneçuela central i el NE de Colòmbia.
És una plana molt àmplia, compresa entre el massís de les Guaianes i els Andes, en la qual hom distingeix diferents subregions Los Llanos alts occidentals, els centrals, els baixos, els de Monagas i Las Mesas El clima hi és tropical, i n'és característic el vent fresc guarinés , que de la serralada de Mérida arriba a Ciudad Bolívar Comprèn la conca alta i mitjana de l’Orinoco La vegetació és de sabana herbàcia, i a Los Llanos alts hi ha selva És molt poc poblada, amb una densitat de població d’1 h/km 2 Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo La ramaderia és l’activitat més…
Hèbrides

Vista de Skye, una de les Hèbrides
Arxipèlag
Grup d’illes, conegudes també amb el nom de Western, situades davant les costes occidentals d’Escòcia, que administrativament pertanyen al Regne Unit.
L’ estret de Minch les divideix en dos subgrups les Outer o Exteriors Lewis i Harris, North i South Uist, Benbecula, Barra i Stikilda, etc i les Inner o Interiors Skye , Mull , Jura i Islay, etc El total és d’unes 500 illes i illots, molts dels quals són deshabitats Morfològicament constitueixen el més antic complex de materials cristallins gneis de la Gran Bretanya i presenten un relleu de valls i conques i unes costes molt retallades com a conseqüència de les fractures que les han afectades Llur altitud no assoleix els 1000 m El clima és molt humit i hi sovintegen els vents forts L’…
eutrofització
Ecologia
Procés d’acumulació de sals minerals nutrients (especialment nitrats) a les aigües d’un llac o d’un pantà, que comporta un creixement massiu d’algues.
Aquest procés es produeix amb rapidesa, ja que el nitrogen mineral, que és un dels factors que limiten el creixement vegetal, és aportat per les aigües polluïdes, especialment per l’acció dels adobs minerals que són rentats dels conreus pel reg i les pluges, vers els rius i els llacs, i també per l’afluència de les aigües residuals de les estacions depuradores L’eutrofització s’assimila a l’envelliment d’un llac, que en condicions naturals s’esdevé molt lentament, i quan és atesa, l’aigua s’enterboleix i pren un color verdós o bru, i no pot ésser utilitzada per a la majoria d’…
noctuids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que aplega més de 30.000 espècies, distribuïdes per tot el món, algunes erugues de les quals poden provocar estralls agrícoles.
Són habitualment de mida mitjana hi ha inclosa, però, la papalllona de més envergadura alar 30 cm i unes altres espècies més petites, com la majoria dels microlepidòpters Amb tot, llur morfologia és força homogènia tòrax pelut, antenes fines, ales anteriors estretes i de colors apagats i ales posteriors en forma de ventall i de colors clars, que exhibeixen davant els depredadors per tal d’espantar-los Llur vol és ràpid i rectilini, i poden realitzar grans migracions, com s’escau amb l' Autographa gamma , un cuc hortícola que pot ocasionar plagues importants d’altres flagells per als conreus…
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i escròfules L'…
coipú

Coipú
© Portland State University - Trevor Sheffels
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels capròmids, propi de l’Amèrica del Sud.
És d’hàbits aquàtics, adaptació que es reflecteix en la membrana interdigital de les extremitats inferiors, aptes per a la natació D'alimentació herbívora, construeix galeries poc profundes a la vora de rius, llacs i estanys Pot arribar a pesar fins a 10 kg i es reprodueix amb facilitat És de pell molt apreciada, i per aquest motiu fou introduït a Europa al final del segle XIX, on es cria en granges Els exemplars que se n'escapen sovint presenten una bona adaptació al medi si hi ha prou aigua A Catalunya hom en detectà una nombrosa colònia al Montseny al principi de la dècada de 1970, que fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina