Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
Sant Andreu de Castellò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la part de l’absis, sobremuntat per un campanar d’espadanya que reprodueix la corba d’aquell ECSA – M Anglada El poblat de Sant Andreu que ara només té quatre cases habitades és situat al vessant oriental del turó de l’Orri, a 1 329 m d’altitud, passat el barranc de Sant Andreu i un parell de quilòmetres més amunt del poble de les Eres Mapa 34–10215 Situació 31TCG606959 S’hi arriba a través de la pista que va a Aravell, Castellbò i Sant Joan de l’Erm vell Castellbò és a 14 km de la Seu d’Urgell, al sud-oest s’hi va pel primer trencall de carretera després de…
Sant Miquel de Canyelles (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia de l’església M Anglada Al mateix vessant dret de la vall de l’Avencó, on es troba la capella de Sant Salvador, però a la cota 600 i en un total despoblat, hi ha la capella al mig d’una pineda Mapa L37-14364 Situació 31TDG407266 Per arribar-hi cal agafar el mateix camí que, sortint d’Aiguafreda, segueix la riera de l’Avencó i passa prop de la capella de Sant Salvador A partir d’aquí, 4 km més amunt, es troba la Casa Nova de Sant Miquel, prop del camí on cal deixar el cotxe i prendre un corriol de forta pujada cap a tramuntana s’hi arriba amb cosa d’un…
Sant Miquel d’Espollà (Bonansa)
Art romànic
Situació Minses restes d’aquest petit edifici romànic, els carreus del qual han estat reaprofitats per a bastir tanques i bancals dels voltants ECSA - MÀ Font Construcció pràcticament arruïnada situada entre camps abandonats i no gaire lluny del llogaret d’Espollà, a migdia Les restes de l’edifici han quedat quasi amagades en adequar-se els seus voltants com a camps de conreu La caseria d’Espollà es troba entre Gavarret i Sirès, a l’esquerra del barranc homònim que forma part de la capçalera de la vall de Sirès, tributària per la dreta de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213 Situació…
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
inequació isoperimètrica
Matemàtiques
Inequació segons la qual l’àrea a d’una regió plana, limitada per una corba tancada de perímetre L, satisfà a ≤ L2/4π.
Aquesta inequació expressa que entre totes les corbes isoperimètriques del pla, la circumferència és la que conté l’àrea més gran
liquidus
Física
Química
Corba del diagrama de fases binari temperatura-composició que relaciona les composicions i temperatures per sobre de les quals només existeix la fase líquida.
envolupant
Electrònica i informàtica
Corba obtinguda unint els punts màxims d’una funció periòdica d’amplitud variable, com és ara el cas d’una ona modulada en amplitud.
cargol de Pascal
Matemàtiques
Corba plana, tancada i simètrica respecte a l’eix X, l’equació de la qual és, en coordenades polars, r = 2a cosφ + K.
Presenta tres formes, segons que sigui 0 < K < 2 a cargol hiperbòlic , amb un llaç d’origen, K > 2 a > 0 cargol ellíptic , en el qual ha desaparegut el llaç a causa de l’existència d’un punt conjugat o K = 2 a cardioide El cargol de Pascal és una concoide d’una circumferència respecte a un dels seus punts Fou descrit per Étienne Pascal, pare de Blaise Pascal
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…
Trastorns osteomusculars durant l’embaràs
Patologia humana
L’aparell locomotor, constituït fonamentalment per l’esquelet i els músculs, s’ha d’adaptar als canvis en la distribució corporal de pesos i volums que es produeixen durant l’embaràs El creixement de l’abdomen i les mames que es produeix durant l’embaràs fa que en la part anterior del cos es concentri una proporció de pes molt superior al d’altres èpoques de la vida Per a compensar aquesta desproporció en la distribució del pes corporal i poder mantenir l’equilibri, l’embarassada tendeix a desplaçar cap enrere la part superior del tronc i del cap A més, per a augmentar la base de sosteniment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina