Sant Andreu de Castellò (Montferrer i Castellbò)

Situació

Vista de la part de l’absis, sobremuntat per un campanar d’espadanya que reprodueix la corba d’aquell.

ECSA – M. Anglada

El poblat de Sant Andreu que ara només té quatre cases habitades és situat al vessant oriental del turó de l’Orri, a 1 329 m d’altitud, passat el barranc de Sant Andreu i un parell de quilòmetres més amunt del poble de les Eres.

Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG606959.

S’hi arriba a través de la pista que va a Aravell, Castellbò i Sant Joan de l’Erm vell. Castellbò és a 14 km de la Seu d’Urgell, al sud-oest; s’hi va pel primer trencall de carretera després de Castellciutat. Des de Castellbò fins a Sant Andreu hi ha 8,5 km. (MAB)

Història

El topònim de Sant Andreu apareix escadusserament a la documentació i, encara, com al límit de terres situades a Pallerols. En un document del 914, del cartulari de Tavèrnoles, on consten diversos “cenobis” que han estat sotmesos pels bisbes d’Urgell al monestir, i identificats com a pertanyents a la vall de Castellbò(*), consta un Sant Andreu, però sense especificar-ne la filiació.

Com a lloc de la vall de Castellbò, la seva història va lligada a la d’aquest vescomtat, i en la divisió que es féu d’aquest, Sant Andreu formava part del quarter de Castellbò. En el Spill… redactat l’any 1519 consta que hi havia una carlania detenida per Janot Tragó, fill de Ramon Tragó.

L’església de Sant Andreu, sufragània de Santa Creu, ha estat annexada a la parroquial de Castellbò. (MLIC)

Església

Planta singular i sensiblement trapezial d’aquesta església, molt allunyada de la simetria de les clàssiques plantes del romànic.

M. Anglada

Es tracta d’una petita església molt modificada per les ampliacions que s’hi han fet cap a ponent per engrandir-la. La planta, d’una sola nau lleugerament trapezoïdal, separada amb arcs apuntats, queda encapçalada per un absis llis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó seguit reforçat amb els arcs esmentats i l’absis amb una volta de quart d’esfera. Hi ha una finestra absidal i dues més en la primitiva nau que donen a la façana de migjorn, on hi ha la portalada de simples dovelles a la part afegida. Es particularment singular la forma del campanar de cadireta de dos ulls recolzat sobre una part de l’absis tot seguint-ne la superfície cilíndrica; queda cobert en dues seccions, una de més alta que l’altra però seguint els dos pendents de la nau, de material de llicorella ben restaurada.

L’aparell és fet de lloses de pedra gairebé col locades en sec i ben conservades. A la façana de ponent hi ha un parell de filades en opus spicatum. (MAB)

Bibliografia

  • ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, pàgs. 266–269; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 184; Baraut, 1979, doc. 95 pàgs. 71–72; Tragó, 1982, pàgs. 12–13 i 15.