L’aparell locomotor, constituït fonamentalment per l’esquelet i els músculs, s’ha d’adaptar als canvis en la distribució corporal de pesos i volums que es produeixen durant l’embaràs. El creixement de l’abdomen i les mames que es produeix durant l’embaràs fa que en la part anterior del cos es concentri una proporció de pes molt superior al d’altres èpoques de la vida. Per a compensar aquesta desproporció en la distribució del pes corporal i poder mantenir l’equilibri, l’embarassada tendeix a desplaçar cap enrere la part superior del tronc i del cap. A més, per a augmentar la base de sosteniment del cos i millorar-ne l’equilibri, també tendeix a separar les cames i a obrir els peus cap enfora. En definitiva, si no s’hi fixa i s’esforça a evitar-ho, l’embarassada adopta una postura característica, amb les espatlles tirades enrere, la part inferior de l’esquena enfonsada i els peus separats. Per a adoptar aquesta postura, s’exageren notablement les curvatures de la columna vertebral, especialment la corba que fa cap endavant la part inferior, o lordosi lumbar. En mantenir aquesta posició forçada de la columna vertebral, els músculs i els lligaments que la sostenen es troben sotmesos a una tensió desacostumada. En conseqüència, és freqüent que s’hi presentin molèsties i dolors d’esquena, especialment a la zona lumbar.
Les molèsties vertebrals poden evitar-se si l’embarassada s’esforça a mantenir una postura adequada i efectua alguns exercicis especials. Cal procurar que mantingui sempre la columna vertebral tan dreta com li sigui possible, emprant la musculatura de l’abdomen, les natges, i la de l’esquena. Per acostumar-se a adoptar aquesta postura és útil que l’embarassada la practiqui recolzant-se en una paret, descalça i amb els peus separats, de manera que tota l’esquena estigui en contacte amb la paret, i estirant el cap amunt. Aquesta mateixa postura, l’ha de mantenir tant si està aturada, dempeus, com si camina. Igualment, ha de mantenir l’esquena erecta en ajupir-se o aixecar pesos, i per això haurà de flexionar les cames, i no l’esquena. Quan s’assegui, ha de triar un seient en què no s’enfonsi i recolzar l’esquena a l’espatllera, si cal col·locant un coixí a la part inferior. En jeure, la millor posició és de cantó, amb un coixí sota el genoll de la cama superior i un altre sota els malucs. En canvi, és perjudicial de col·locar-se cara amunt, per la columna vertebral i perquè l’úter pot comprimir els grans vasos sanguinis de la zona.
Per a poder mantenir còmodament la postura adequada, pot ésser convenient que l’embarassada efectuï alguns exercicis que reforcin la musculatura de l’abdomen i les natges, i alhora que relaxin la de la zona lumbar. Aquests exercicis han d’ésser moderats, sense forçar gaire la musculatura abdominal, i cal evitar sempre que causin molèsties. Si s’efectuen adequadament, es redueixen les molèsties de l’esquena.