Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
infant
Història
Sociologia
A la península Ibèrica, títol dels fills o parents del rei.
Cal distingir-ne dues classes els infants nats , que són qualsevol dels fills o filles legítims del rei —o de la reina propietària— nascuts després del príncep o la princesa i qualsevol dels fills i filles legítims del príncep hereu que no ho sigui en precari i els infants de gràcia o de privilegi , que són els parents —cognats o agnats— del rei als quals aquest concedeix el títol esmentat Els segons en poden ésser privats els primers, no A la corona catalanoaragonesa, al fill primogènit del rei, almenys fins al regnat de Joan I, li era donat el títol d' infant primogènit , fins…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que…
Enric III de França
Història
Rei de França (1574-89).
Fill d’Enric II, fou elegit rei de Polònia 1573, però en morir el seu germà Carles IX tornà a França 1574 i el succeí A causa de la seva indecisió, no aconseguí de superar les diferències entre el partit protestant d’Enric III de Navarra i el catòlic d’Enric de Guisa Vençuts els protestants el 1575 a Dormans, pel tractat de Beaulieu 1576 el rei els concedí llibertat de culte els catòlics, però, organitzaren la Lliga, i Enric fou obligat pels estats generals, reunits a Blois, a reprendre la lluita, contra els protestants La mort del seu germà, el duc d’Alençon, convertí Enric III de Navarra en…
Ernest Belenguer i Cebrià
Historiografia
Historiador.
Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995…
Robert Ignatius Burns

Robert Ignatius Burns
© IEC
Historiografia
Historiador nord-americà.
Jesuïta, es doctorà en història medieval a Baltimore EUA i en història moderna i etnogràfica a Friburg Suïssa Professor a la Universitat de San Francisco del 1947 al 1976 i posteriorment a la de Los Angeles Membre de la junta de la North American Catalan Society i de la Medieval Academy of America, els seus estudis se centraren sobretot en la conquesta, la colonització i la integració del territori del País Valencià a la corona d’Aragó Jaume I i els Valencians del s XIII 1981, Colonialisme medieval 1987, Moros, cristians i jueus 1987, Societat i documentació 1989, Los mundos de…
Joan d’Aragó
Història
Fill natural del comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa, Alfons d’Aragó, i de Maria Jonquers, d’Olot.
Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a…
Salvador Claramunt i Rodríguez
Historiografia
Historiador.
Especialista en història medieval Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969 Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1983-2014, emèrit des del 2014 Les seves línies de recerca fonamental se centraren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona d’Aragó Des del 1992 fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia, i des del 1998, membre corresponent per Espanya a l’Academia Nacional de la Historia de la República Argentina Entre les seves obres cal…
Guillem III d’Anglaterra

Guillem III d’Anglaterra, segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia (Guillem II) i Irlanda (Guillem I) (1689-1702), príncep d’Orange (1650-1702) i stadhouder de les Províncies Unides dels Països Baixos (Guillem III: 1672-1702).
Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat per l’oposició…
els Dolors
Advocació mariana que commemora els sofriments de Maria.
Coneguda també com la Dolorosa , és sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament La festa litúrgica, instituïda, al segle XV, a Alemanya, i escampada sobretot pels servites a partir del segle XVII, fou estesa per Pius VII a tota l’Església catòlica i fixada el 15 de setembre per Pius X La reforma del calendari litúrgic 1970 deixà aquesta data i en suprimí una altra commemoració el divendres de la setmana de passió La seqüència llatina de la missa de la festivitat — Stabat Mater dolorosa — ha donat lloc a diferents versions catalanes, com…
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina