Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Navarra i la Universitat Autònoma de Barcelona Redactor de La Vanguardia 1967-74, fou cap de redacció de política al Diario de Barcelona 1974-78 El 1978 s’incorporà a Radio España de Barcelona Cadena Catalana, on s’encarregà de La nit , premi Ciutat de Barcelona i un dels programes més emblemàtics de la transició Del 1983 al 1985 fou director d’informatius de Televisió Espanyola a Catalunya i del 1985 al 1986 es feu càrrec dels serveis informatius de TVE Membre del consell d’administració de la SER, fou designat director del Diari…

En morir Bahā’ Allāh 1892, el succeí el seu fill ‘Abbās, que prengué el nom d’'Abd al-Bahā’ ‘servent de Bahā’, el qual emprengué un viatge missioner de tres anys per Egipte, Europa i l’Amèrica del Nord i escriví El pla diví, una crida a tots els bahaistes a fi d’estendre les doctrines del seu pare Morí el 1921, i el succeí el seu net Sota el seu guiatge es desenvolupà als EUA un sistema d’administració i donà a la comunitat un govern democràtic per mitjà de “consells religiosos nacionals” en diversos països El bahaisme sosté la unitat de Déu, creu que la revelació divina és un procés continu…

Originats pel pariatge  signat el 1278 entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, pel qual hom reconeixia la doble sobirania dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix sobre les Valls d’Andorra Els drets de la casa comtal de Foix passaren al rei de Navarra, després al de França en ocupar el tron Enric IV, i, més tard, al president de la República Francesa En el règim de cosenyoria, els dos senyors anomenats prínceps o coprínceps eren el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la República Francesa, els quals designen dos veguers que els representen dins el…

Nascut en una família musulmana d’ètnia fulbe, es graduà en química el 1976 Fou professor universitari i des del 1983 treballà també en l’empresa pública i privada de sectors diversos Als anys vuitanta començà a involucrar-se en política i milità en diversos partits de centreesquerra del nord del país fins que el 1998 ingressà a l’oficialista Partit Democràtic del Poble PDP El 1999, fou escollit governador de l’estat de Katsina, càrrec per al qual fou reelegit el 2003 Proclamat candidat a la presidència pel PDP, aconseguí una àmplia victòria en unes eleccions qualificades…

De família molt humil, després d’obtenir el títol de magisteri 1937 exercí com a mestre fins el 1940, que ingressà en una acadèmia militar japonesa de Manxúria, i de 1944 al final de la Segona Guerra Mundial serví a l’exèrcit japonès Posteriorment combaté a la guerra de Corea 1950-53 en el bàndol anticomunista, durant la qual ascendí a general de brigada El 1958 fou nomenat general El 1961 dirigí un cop d’estat després de la revolta que posà fi al règim de Syngman Rhee 1960 El 1963, després d’haver purgat els polítics dels règims anteriors, abandonà els càrrecs militars i, al capdavant del…

Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994…

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del govern arran de…

Dedicat professionalment a la direcció de l’empresa familiar Embotits Sala, s’inicià en política al final del franquisme i, poc després de prendre part al Primer Congrés de Cultura Catalana 1975, s’adherí a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit pel qual fou diputat el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya i el 1979 dins Convergència i Unió El 1980 dimití el càrrec per a presentar la candidatura al Parlament català, on assolí l’escó el 1982, bé que aquest any tornà al Parlament espanyol com a senador Reelegit en aquest càrrec el 1986, el 1989, i el 1993, fou…

Les tensions en el si del principal partit opositor, el Front Popular Ivorià FPI, i en la formació que dóna suport al president, Alassane Ouattara, el Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI, van augmentar en apropar-se les eleccions presidencials, previstes per a l’octubre del 2015 En el si de l’FPI, el seu màxim dirigent Pascal Affi N’Guessan, partidari d’una política pragmàtica i de participació en les institucions, va ser criticat pels sectors afins a l’expresident de la república Laurent Gbagbo, pres als Països Baixos i acusat pel Tribunal Penal Internacional TPI de quatre…

El president Yoweri Museveni, en el poder des del 1986, va ser reelegit al mes de febrer per un nou mandat de cinc anys després d’aconseguir el 68,4% dels vots, mentre que el principal dirigent opositor, Kizza Besigye, en va obtenir el 26% En les legislatives, el Moviment Nacional de Resistència MNR, de Museveni, va revalidar la majoria absoluta amb 250 escons dels 350 en joc, i el Fòrum pel Canvi Democràtic FCD, de Besigye, es va quedar amb 34 parlamentaris El resultat va ser contestat per l’oposició, que va denunciar un frau massiu Menys contundent va ser la missió d’…