Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
sintòmids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters diürns, algunes espècies dels quals fan mimetisme amb himenòpters tropicals.
De les 3500 espècies que integren aquesta família, només set habiten a Europa, de les quals dues ho fan als Països Catalans Abans, eren anomenats amàntids
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
borraire
Oficis manuals
Filador de borres.
Antigament els borraires, dits també borrallers , eren menestrals filadors i comerciants que a Barcelona, al darrer quart del s XVIII, constituïen gremi juntament amb els collaters
Arànser
Poble d’Arànser, aigua amunt del riu del mateix nom
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a 1 493 m alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut.
El castell d’Arànser i al límit amb el terme d’Aristot Alt Urgell el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya
masticatori
Farmàcia
Forma farmacèutica d’alguns medicaments destinats a ésser mastegats per tal d’afavorir la secreció salival i, consegüentment, la penetració de la solució del medicament en els espais interdentals.
Els masticatoris antigament eren fets amb màstic i oli de llinosa Són emprats també per a perfumar l’alè La forma moderna del masticatori és el xiclet
mohave
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la Califòrnia meridional que habitava en el curs inferior del Colorado i no lluny del desert de Mojave (o Mohave).
Els mohave coneixien l’agricultura i la ceràmica i habitaven en cases quadrangulars Al s XVII eren uns 80 000 L’any 1940 en restaven uns 850
tall
Història del dret
Dret de la generalitat de València que gravava la fabricació dels teixits, segons llur valor, destinats a la venda a l’engròs.
Corresponia al dret de la bolla de la Generalitat de Catalunya A Mallorca, els ingressos d’aquest impost —igual que els altres— eren destinats a la consignació
ball de la muntanyeta
Folklore
Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.
Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya , i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven el masculí i el femení
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals