Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a la parròquia de Santa Maria, al lloc d’Orriols No degué passar de capella rural El lloc d’Orriols i l’església apareixen esmentats el 1093 com a Sant Pere de Juríols a la parròquia de Santa Maria d’Oló el 1175 torna a ser citada Fora possible que l’actual edifici, sota l’arrebossat, conservés una gran part de la construcció romànica

Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri

Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal

L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes

És el segle XV per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients En una societat majoritàriament illetrada fora…

Es comunica per canal amb Bruges, Gant i altres ciutats És la població pescadora més important de Bèlgica ostreïcultura, i el seu port és el que registra, fora de França, més tràfic marítim amb Anglaterra Gran centre turístic abans del 1914 les seves platges tingueren renom per tot Europa, fou durant la Primera Guerra Mundial, base de submarins alemanys Cal esmentar el James Ensor Museum, a la casa on residí aquest pintor, que nasqué a la ciutat

Obre les seves portes al públic, al terme municipal de la Roca del Vallès, La Roca Company Stores, un complex comercial que acull establiments de firmes internacionals de moda i complements amb productes rebaixats fora de temporada El complex, que té l’aspecte d’un poble català de principi de segle, està situat a peu d’autopista i és propietat de la companyia Value Retail De moment agrupa una vintena de botigues en un espai de 10000 m2

De fundació probablement fenícia, el 171 aC passà a ésser colònia romana amb estatut de dret llatí, la primera d’aquest tipus creada fora d’Itàlia Colonia Libertorum , poblada amb lliberts fills de soldats romans i dones hispàniques Es desenvolupà a partir del segle I aC a causa del seu port comercial i de les seves fàbriques de garum Decaigué des del segle IV dC, i fou abandonada en època àrab Alguns autors antics la identificaren erròniament amb Tartessos

El locaut pot ésser una mesura preventiva, prèvia a la implantació de noves condicions de treball, o a una resposta a les reivindicacions i les posicions de força dels obrers Considerada fora de la llei en algunes constitucions, fou considerablement utilitzada a l’inici de la industrialització Actualment hom hi recorre només en una situació extrema, per tal com la interrupció total del procés de producció que suposa tampoc no afavoreix la situació de l’empresa

Ha conreat el teatre i la narrativa en una modalitat propera al costumisme A partir de Mariaagélas 1975 i sobretot quan començà a publicar les seves novelles a França, com La Sagouïne 1976 i Les Cordes-de-Bois 1977, es féu conèixer fora del seu país, especialment per la força expressiva i la vivesa dels seu francès canadenc Es consagrà definitivament amb Pélagie-la-Charrette 1979, premi Goncourt, La gribouille 1982 i Crache à pic 1984