Resultats de la cerca
Es mostren 641 resultats
alveolitis al·lèrgica extrínseca
Patologia humana
Síndrome clínica, també anomenada pneumonitis per hipersensibilitat, ocasionada per reaccions immunològiques a nivell del pulmó com a conseqüència de la inhalació de diversos al·lèrgens, en especial fongs i proteïnes derivades d’animals.
És una malaltia professional de grangers, treballadors de la malta, cultivadors de bolets, etc en què els allèrgens inhalats i els corresponents anticossos formen complexos immunes que determinen una inflamació en el pulmó, localitzada sobretot als alvèols Si la reacció és aguda , es produeix tos, dispnea, febre i malestar Si la reacció és crònica es produeix un quadre d’insuficiència respiratòria crònica
El gran riu planetari
La fluència de les aigües Pot semblar fora de lloc, en un volum dedicat als sistemes marins i litorals, fer una incursió per la limnologia La limnologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi pluridisciplinar de les aigües que flueixen o s’estanquen damunt dels continents anomenades per això epicontinentals, les més conegudes de les quals són les dels rius i els llacs respectivament En el curs d’aquesta obra es tracta d’aquestes aigües epicontinentals dins de cada un dels grans biomes terrestres en els quals s’integren funcionalment, però les aigües epicontinentals són part, a més, d’un…
Els ambients rics en bacteris
L’omnipresència bacteriana Es difícil trobar sobre la Terra llocs on no hi hagi bacteris Aquests microorganismes han colonitzat tots els hàbitats que poden allotjar la vida, és a dir, llocs on hi ha aigua en estat líquid i hi ha disponibilitat de nutrients energètics i plàstics per a mantenir el funcionament d’una cèllula Els bacteris han aconseguit colonitzar ambients que des del punt de vista de l’home són autènticament extrems, i en els quals es fa difícil imaginar que hi puguin haver formes vives Així, per exemple, trobem bacteris multiplicantse en aigües molt calentes, que brollen prop…
tricomicets
Micologia
Grup molt especialitzat de fongs de miceli curt i sifonat, que viuen sobretot dins del tub digestiu d’alguns artròpodes, per bé que, més que parasitari, el seu règim de vida és comensal.
rodofil·làcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb carpòfors de mida grossa o mitjana, amb l’esporada de color de salmó, de làmines generalment lliures i que no presenten mai anell, volva o cortina.
En són espècies conegudes el bolet de ginesta Entoloma Rhodophyllus clypeatum i el fals carlet Entoloma Rhodophyllus lividum
quall
Alimentació
Nom donat als productes a base d’enzims proteolítics de vegetals (quall vegetal), de bacteris i de fongs (quall microbià), d’acció semblant a la dels extrets de l’estómac dels remugants joves.
bissinosi
Patologia humana
Pneumoconiosi ocupacional, caracteritzada per broncoespasme i dificultat respiratòria, causada per la inhalació de pols (amb la presència de bacteris, floridures i fongs), que afecta els treballadors de camps de cotó, lli i cànem.
clavíceps
Micologia
Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.
En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme
saprolegnials
Micologia
Ordre de ficomicets de la subclasse de les oomicètides, integrat per fongs aquàtics, paràsits o sapròfits, de miceli desenvolupat, amb reproducció asexual per zoòspores amb dos flagels desiguals, i amb reproducció sexual per oogàmia.
endomicetals
Micologia
Ordre de la classe dels ascomicets i de la subclasse dels protoascomicets integrat per llevats o per fongs micelians microscòpics sense ascocarps, amb els ascs formats directament del zigot; també tenen reproducció per gemmació.