Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
veguer
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps (un per cadascun), episcopal i francès.
Nomenats personalment per ells, la durada de llur mandat és indefinida Caps de la força armada i de la policia, són els responsables de l’ordre públic i els administradors de la justícia penal Amb el jutge d’apellacions constitueixen el tribunal de corts Els decrets promulgats per ells de comú acord tenen força de llei
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració…
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força…
El que cal saber de la miopatia distròfica
Patologia humana
Les miopaties distròfiques són malalties hereditàries que es caracteritzen per una degeneració de les fibres musculars que causa una pèrdua de força muscular progressiva i una atròfia muscular Convé de consultar el metge per descartar la possibilitat que hom pateixi una miopatia distròfica si es presenta una pèrdua de força als malucs que causa inicialment una dificultat a llevar-se o pujar escales, o bé una pèrdua de força a les espatlles que en un primer moment fa difícil d’aixecar els braços Quan en una família hi ha algú que pateix miopatia…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la…
electromagnetisme
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics, unificant-los en una síntesi teòrica única.
Històricament electricitat els resultats experimentals bàsics foren aconseguits vers el 1820 per Orsted i Ampère, que descobriren els efectes magnètics del corrent elèctric i posaren de manifest l’íntima relació existent entre tots dos conjunts de fenòmens L’efecte contrari, és a dir, la producció de corrent elèctric a partir del magnetisme inducció electromagnètica, fou descobert per Faraday l’any 1831 La síntesi teòrica de tota aquesta labor experimental fou aconseguida per Maxwell, el qual, mitjançant el concepte de camp electromagnètic, resumí en quatre equacions tot el comportament de…
commutació
Electrònica i informàtica
Conjunt de fenòmens que tenen lloc a l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curt circuit al col·lector mitjançant les escombretes.
Aquesta inversió de corrent produeix una força electromotriu induïda, anomenada tensió de reactància , que té uns efectes perjudicials per contrarestar-la, hom recorre a disposar uns pols auxiliars o de commutació sobre la línia neutra, que creen una força electromotriu oposada a l’anterior En màquines petites que no tenen aquests pols hom decala les escombretes per millorar la commutació
pendent
Geomorfologia
Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.
Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat
Eleccions generals espanyoles
Amb una de les participacions més altes 75% des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada 123 escons dels 350 al Congrés, amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 38 escons més El PP, malgrat continuar com a segona força 66, perd 71 escons En tercer lloc, Ciutadans 57 creix en 25 La coalició liderada per Podemos 42 experimenta una forta davallada 29 Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el…
pesantor
Astronomia
Física
Atracció d’un cos per la massa d’un astre a causa de la gravitació.
En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina