Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
Bandera Roja
Partit polític
Organització política comunista constituïda a Barcelona el 1968. Els seus orígens se situen en un grup d’universitaris, aplegat al voltant de Jordi Borja, que treballaven dins del grup Unidad, escindit del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC], del qual se separaren quan aquell es constituí en Partit Comunista d’Espanya (Internacional).
El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…
rotlle de sushi

Rotlle de sushi
© Consulate General of Japan, Perth
Gastronomia
Rotlle que es prepara embolicant sushi
amb una fulla d’alga i que se serveix tallat en trossos de prop de 2 cm.
ferro
Tecnologia
Fulla de ferro una mica corbada, amb un mànec a cada cap, que hom empra per allisar o per a netejar les pells.
Hom distingeix el ferro de ferrejar , de tall mort, i el ferro d’escarnar , de tall viu i una mica més llarg
boixeta
Oficis manuals
Eina per a aplanar les peces de cuir, consistent en una fulla d’aram sense tall unida longitudinalment a un agafador de fusta.
màquia

Màquia menorquina d’ullastre i olivella, a la zona de Favàritx (Menorca)
© Fototeca.cat
Geobotànica
Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns 3 m d’alçada.
És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen el garrofer i…
candelilla
Química
Cera de color bru, translúcida, obtinguda de la fulla i la tija de les plantes dites candelilla
, principalment de l’espècie Euphorbia antisyphilitica
.
Hom l’empra especialment en productes destinats a polir pells i mobles, per a fer candeles i com a enduridor d’altres ceres
decurrent
Botànica
Dit de la fulla el limbe de la qual s’estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d’aquesta.
Jaciments del Vallès
Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls, etc A la…
Jaciment de la Bisbal (Baix Empordà)
Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues…
Bernat de Ventadorn
Literatura
Trobador occità.
Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina