Resultats de la cerca
Es mostren 5248 resultats
Marià Liñán i Morelló
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou paborde de la catedral i catedràtic de la Universitat de València Després fou comissari de la Croada bisbe elegit de Terol, no arribà a prendre possessió del càrrec Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València Aquesta conducció fou inaugurada el 1850
Teresa Pasqual i Soler
Literatura
Poeta i traductora.
El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996 i El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003 La seva obra ha estat recollida en diverses antologies Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991, Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 o Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus Enzensberger i la poeta austríaca…
Agustí Centelles i Ossó
Fotografia
Fotògraf.
D’infant es traslladà a Barcelona amb la seva família Treballà en oficis diversos i s’introduí en la fotografia a través de l’ Agrupació Fotogràfica de Catalunya , de la qual esdevingué més tard un membre destacat Sobresortí com a repòrter gràfic en publicacions com ara El día gráfico , La Humanitat , Diario de Barcelona , La Publicitat o La Vanguardia Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complets d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 de juliol de 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la Guerra Civil, com ara les batalles de…
finalis
Música
Grau principal d’un mode eclesiàstic o gregorià sobre el qual acaba la melodia.
En els modes autèntics és el 1r grau i en els plagals el 4t És comparable, però no totalment identificable, amb el concepte de tònica
tinent
Història
Militar
Grau militar entre el d’alferes i capità, la divisa del qual són dues estrelles de sis puntes.
Conegut en l’exèrcit espanyol com una comesa, i no com un grau, fou establert com a tal a partir de les reformes de la milícia del 1702 i el 1704, amb la qual cosa passà a diferenciar-se de l’alferes, més endavant anomenat també segon tinent Actualment el grau de tinent és l’inicial dels oficials de carrera
contraalmirall
Militar
A la marina de guerra de nombrosos països, grau immediatament inferior al de vicealmirall.
Equival al grau de general de brigada dels exèrcits de terra i de l’aire Sol tenir el comandament de divisions de la flota, sectors navals, escoles navals, etc
El espontáneo
Cinematografia
Pel·lícula del 1964; ficció de 97 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ocean Films Madrid, As Films Madrid ARGUMENT JGrau, EDe Santis GUIÓ JGrau, EDe Santis, Víctor Andrés Catena FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Juan Alberto Soler, Vicente Criado decorats MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Eduardo Fernández INTERPRETACIÓ Luis Ferrín Paco, Anabel Jordá la noia, Fernando Rey el pintor ric, Laly Soldevila una turista, Paco Camino, Curro Ortuño, Jesús Álvarez, Ana María Noé la mare ESTRENA Barcelona, 04081964, Madrid, 07091964 Sinopsi Després de ser…
tònica
Música
Primer grau de l’escala heptatònica de la qual és la nota central.
Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins al s XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica
teorema fonamental de l’àlgebra
Matemàtiques
Tota equació polinòmica de grau n>0 amb coeficients complexos té almenys una arrel complexa
.
Com a conseqüència, tot polinomi de grau n > 0 amb coeficients complexos pot descomposar-se en producte de n factors lineals La primera demostració rigurosa fou atribuïda a Gauss
Míriam González Flores

Míriam González Flores (a l’esquerra)
Arxiu M. González / David Grau
Corfbol
Jugadora de corfbol.
Es formà al Club de Korfbal Esplai Can Anglada 2003-07, amb el qual es proclamà campiona de la segona divisió la temporada 2005-06 Posteriorment, jugà al Sant Llorenç KC de la màxima categoria 2007-09 Després fitxà pel Club Korfbal Vallparadís, amb el qual guanyà la Lliga 2011, la primera en la història del club, i destacà com una de les màximes anotadores del campionat Des del 2004 ha estat internacional amb Catalunya, des de categories inferiors fins a l’absoluta, i ha disputat el Campionat d’Europa 2010 i el Mundial 2011
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina