Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Catalans a Cuba: comerç i emigració
Instruccions per a la collocació d’esclaus en un vaixell, sd MMB L’entrada dels catalans dins de l’imperi espanyol a Amèrica es produí molt tard, al segle XVIII Ara bé, cap al final del set-cents diverses colònies de catalans s’havien consolidat notablement en alguns enclavaments americans, en particular a les àrees del Carib, el golf de Mèxic i el Riu de la Plata En les primeres dècades del segle XIX aquesta presència de catalans s’intensificà, la qual cosa va comportar un augment de la seva importància econòmica Dos factors ho justifiquen la penetració important dels catalans en el tràfic d…
Santo Domingo de Guzmán
Ciutat
Capital de la República Dominicana i del districte nacional homònim.
Situada a la costa meridional de l’illa, prop de la desembocadura de l’Ozama, fou la primera ciutat fundada pels europeus 1496 al continent americà i fou també el punt de partida de la colonització castellana a les Antilles Tingué una gran prosperitat fins al final del s XVI, a partir del qual entrà en una llarga decadència, que durà fins a l’inici del règim del general Trujillo, període en què aconseguí un gran desenvolupament A més de les funcions polítiques i administratives, hi tenen importància les activitats comercials i portuàries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior…
estelada

Les dues banderes estelades
Nom amb el qual hom designa la bandera de l’independentisme català.
Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la…
Just Zaragozá-Bastida i Cucala
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i secretari del…
Lauro Rossi
Música
Compositor italià.
Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar, havia de ballar…
Pasqual Calbó i Caldés
Pascual Calbó i CaldésAutoretrat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Pintura
Pintor, projectista d’obres arquitectòniques i tractadista.
Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on…
Wenceslau de Molins i de Lemaur
Història
Militar
Militar.
El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a Cuba, on…
Agustí Querol i Subirats
Moisès i les lleis , grup escultòric d' Agustí Querol i Subirats que corona el Palau de Justícia de Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…
Santiago Sierra
Art
Artista castellà.
Estudià Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid 1989 i féu un taller al Círculo de Bellas Artes de Madrid el mateix any Del 1989 al 1991 fou estudiant visitant a la Hochschule für Bildende Künste d’Hamburg Entre el 1995 i el 1997 gaudí d’una beca d’investigació a l’Escola de San Carlos Universidad Autónoma de México Viu i treballa a Ciutat de Mèxic des del 1995 L’any 2000 exposà a la mostra collectiva Pervirtiendo el minimalismo , realitzada al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía MNCARS de Madrid Mostrà el treball Persona remunerada durante una jornada de 360 horas continuas…
Pere Gil i Babot
Economia
Empresari i mecenes.
Establert a Barcelona l’any 1814, un any abans havia iniciat un negoci de construcció naval que amplià amb altres activitats comercials Amb els anys, anà estenent els seus negocis a Madrid, Andalusia, les Balears, Navarra i, fora de l’Estat espanyol, a París, Londres i l’Havana, entre altres Fou un dels principals introductors del gas a Barcelona quan avalà Charles Lebon amb una fiança per a presentar-se al concurs per a l’enllumenat amb gas de Barcelona 1841, que guanyà i li permeté adjudicar-se la primera contracta Dos anys després es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina