Resultats de la cerca

La parròquia de Naüja, escrita sota la forma Anaugia , és citada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que en realitat fou redactat al final del segle X De l’inici del segle XI, hom té notícia que tant el monestir de Santa Maria de Ripoll com el de Sant Miquel de Cuixà tingueren a Anauga diverses propietats, que foren confirmades per les butlles que el papa Sergi IV els atorgà, respectivament, l’any 1011 Una altra referència del lloc de Naüja data de l’any 1052 en el testament dels esposos Bonfill i Logrídia Segons aquesta acta…

Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau L…

A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’associat, pel seu…

Era un dels malsusos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe, donada per Ferran II de Catalunya-Aragó

Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles mort el 1229 i Galceran de Cruïlles…

La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…

Hom distingeix entre imposts directes , que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes , que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis Els principals imposts directes a l’Estat espanyol són l' impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu l' impost sobre societats , que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l’IRPF l' impost sobre el patrimoni , aplicat sobre els béns que…