Resultats de la cerca

Guanyà la Lliga territorial de Tarragona 1993, 1999 Fundador del Club de Birles la Sénia 1988, n’assumí la presidència l’any 2003 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1988-2001 i del comitè tècnic de bitlles catalanes que treballà per a la unificació del material de joc

Dotat d’un o de dos teclats, amb el teclat i les cordes propis del clavicèmbal a la part superior, disposava a la part inferior de dos o tres jocs d’orgue generalment de dimensions reduïdes, com ara un bordó de 8', flautat de 4’ i de 2' A Espanya, seguint la tradició dels jocs partits, podien disposar d’un flautat de mà dreta de 8', un bordó de 4', i un baixó o bé un oboè-regalia, com a llengüetes El funcionament de les manxes per a la provisió d’aire anava a càrrec d’un manxaire, o bé del mateix intèrpret gràcies a un pedal que sobresortia a l’altura del peu dret…

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…

Conegut com el Zamora de l’hoquei , s’inicià a la Reial Societat Esportiva Pompeia 1918-19 com a davanter La temporada següent passà al Reial Club de Polo 1919-28, amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d’Espanya Internacional en catorze ocasions, fou olímpic en els Jocs d’Amsterdam 1928 Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey 1933-44 i, arran de la fusió d’aquesta amb la de patinatge, dirigí la federació resultant fins el 1952 Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d’Europa de…

Per primera vegada des que diversos mitjans de comunicació van denunciar casos de suborn de membres del Comitè Olímpic Internacional, un integrant d’aquest organisme presenta la dimissió Es tracta de la finlandesa Pirjo Haggman, que va participar com a atleta en els Jocs Olímpics de Munic, Mont-real i Moscou, i que el 1981 va ser una de les primeres dones designades per a formar part del COI Haggman ha estat acusada d’haver acceptat suborns per part de la candidatura de Toronto com a seu olímpica per al 1996 Amb tot, la majoria d’acusacions es relacionen amb Salt Lake City, seu…

Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent

Fou membre del CA La Santina 2005-06, del CA Benacantil Puerto de Alicante 2007-09, del València Terra i Mar 2010-15, i des del 2016 del València Club Atletisme Especialista en velocitat, guanyà els campionats d'Espanya de 100 m a l'aire lliure 2013, 2014 i 2016 i de 200 m a l'aire lliure 2013 El 2010 aconseguí el record d'Espanya absolut de 4x100 m Participa en Campionats d'Europa 2010, 2014 i 2016, en els Jocs del Mediterrani 2009 i 2013, on el 2013 guanya la medalla de plata en els 100 m, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Formada al CN Manresa, competí sota el mestratge de Josep Claret Hereva de la campiona Maria Neus Panadell, triomfà el 1974 en els Campionats de Catalunya La seva consagració, però, es produí l’any següent, quan establí els rècords d’Espanya de 100 m lliure i 100 m papallona Campiona estatal d’hivern i d’estiu, el mateix 1975 disputà els Campionats del Món i assolí la medalla d’or en la Copa d’Europa i la de bronze en els Jocs Mediterranis Nedà els 100 m papallona i el relleu 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 Es retirà el 1978