Resultats de la cerca

Vida i obra La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família es traslladà quan el pare, Felip Solé, guanyà una plaça a l’Escola Normal, de la qual arribà a ser director El 1925, Lluís es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicencià en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat Amb un ajut de la Junta para Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es doctorà el 1936 El 1926 feu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb la geografia…

Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931

Fill del pedagog i crític d’art  Lluís Folch i Torres Especialitzat en trastorns psicològics, socials o educatius de la infància i de l’adolescència, fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1941-80 i de l’Hospital de Sant Joan de Déu 1960-62 i professor de la Universitat de Barcelona 1956-82 Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1988 rebé la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i el 1993 la Creu de Sant Jordi

Fill de Lluís VI de França i d’Adelaida de Savoia, continuà la política, començada pel seu pare, d’enfortiment de l’autoritat reial i de concessió de cartes comunals El 1142 envaí la Xampanya, per imposar un dels seus protegits com a bisbe de Bourges, la qual cosa provocà la interdicció papal d’Innocenci II Com a expiació, el 1147 partí cap a la segona croada Féu anullar pel concili de Beaugency 1152 el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitània , la qual es casà amb Enric II d'Anglaterra

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or

Fill de Lluís Suñé i Molist, es llicencià el 1903 i s’especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb estudis a París i Berlín Fou membre numerari i secretari general de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, collaborà a Annals de Medicina i altres revistes mèdiques catalanes i publicà Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la collecció “Monografies Mèdiques” Apassionat de la música de Wagner, en difongué el coneixement a Catalunya amb la fundació, per iniciativa seva, de l' Associació Wagneriana

Fill i net dels arquitectes  Pere Domènech i Roura i  Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó  Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Vida Ingressà en la Gaumont de Barcelona com a grum i acabà essent el número dos de la companyia després del director Henri Huet Ambdós participaren, el 1929, en la constitució de la societat anònima Fantasio que a l’abril del 1931 inaugurà el cinema homònim –el nom fou suggerit per Francesc Gargallo, cap de publicitat de la Gaumont– Quan aquesta casa es convertí en Exclusivas Huet, Ll Cabezas marxà amb Llorenç Gascón cap de vendes de la Gaumont i Jaume Ferrer, el seu caixer, per crear la distribuïdora Internacional Films IF També s’hi incorporaren Modest Pascó, que hi aportà títols de la…