Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Organisme rector dels dards a Catalunya.
Fou creada el 1990 a Barcelona sota la presidència de Ramón Xavier Martínez Domènech Fou la primera federació d’aquest esport a constituir-se a tot l’Estat espanyol S’encarrega d’organitzar els Campionats de Catalunya i les seves lligues, de revisar i actualitzar les normes de joc segons marca la World Darts Federation WDF, de seleccionar els esportistes que formen les seleccions catalanes, i també d’organitzar sessions tècniques, tallers d’aprenentatge i la formació d’aquest esport a Catalunya A nivell internacional organitza, des de l'any 2011, el Catalonia Open Darts En aquesta competició…
Joaquim Paüls Bosch
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format a l’Sferic de Terrassa, passà al Futbol Club Barcelona 1979-93, en el qual jugà fins a la seva retirada Conquerí sis Copes d’Europa 1980-85, un Mundial de Clubs 1982, una Recopa d’Europa 1987, una Copa de les Nacions 1980, sis Lligues 1980-85 i quatre Copes d’Espanya 1981, 1985, 1986, 1987 Amb la selecció espanyola, assolí un Campionat del Món 1980 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 Després de retirar-se, fou coordinador del planter del Barça i segon entrenador del primer equip 1993-95 Fitxà com a primer entrenador i director tècnic del CP Alcobendas, al qual dirigí a la divisió d’honor…
congregació mariana
Cristianisme
Associació de clergues i laics que té per finalitat de promoure la fe cristiana mitjançant l’espiritualitat litúrgica, la pietat mariana, el sentit d’Església, els exercicis de sant Ignasi i les activitats apostòliques.
Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que provocà,…
Miquel Umbert Riera
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format al CE Arenys de Munt, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1981-82, es traslladà per motius laborals a Girona i fitxà pel GEiEG 1982-86, on compaginà la tasca de jugador amb la d’entrenador d’equips de base Passà al SHUM Maçanet 1986-89, on també dirigí els seus equips de base, i la temporada 1989-90 n’esdevingué l’entrenador en la màxima categoria Ja només com a entrenador, dirigí el Club Patí Voltregà 1990-93, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, fou tres vegades subcampió de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Copa de la CERS 1992 En 1993-96 formà part…
L’arbre genealògic
Genètica
Es denomina arbre genealògic un diagrama que resumeix la història d’una família pel que fa a les malalties que han patit els seus membres Simplificant, és un procediment equiparable al que el metge aplica en demanar informació sobre les malalties dels parents propers o la causa de la mort dels avantpassats, per tal d’estimar les probabilitats que hi hagi en una afecció comuna a la família, presumiblement hereditària, i quina importància pot tenir en l’orientació de la diagnosi Lògicament, quan l’arbre genealògic és elaborat per un genetista, el procediment és molt més minuciós i detallat i…
nanandre
Botànica
En les edogonials, individu masculí originat per una andròspora, que consta de molt poques cèl·lules i és fixat a la paret d’un oogoni.
Decatló i Heptatló Ciutat de Vilanova
Atletisme
Competició atlètica de proves combinades, decatló masculí i heptatló femení que es disputà a Vilanova i la Geltrú entre el 1981 i el 2002.
Tenia un caràcter eminentment social i s’organitzava fora de l’època estricta de pista, entre els mesos d’octubre i novembre
Jocs Olímpics
Un aspecte de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Moscou (19-VII-1980)
© Fototeca.cat
Esport general
Festes religioses, culturals i esportives —les més antigues i més famoses de les quatre festes nacionals gregues— celebrades cada quatre anys a l’antiga ciutat d’Olímpia.
Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi feu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven…
polonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava de la branca occidental.
És parlada a Polònia, on és l’oficial, i per uns 10 milions fora de l’estat polonès És escrita en alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Consta d’unes 110 000 paraules d’origen eslau i unes 10 000 procedents d’altres llengües llatí, grec, europees occidentals, turc, etc A més de les vocals a, e, i, o, y, totes semillargues, n'hi ha dues de nasals ę, ą pronunciades ę —e nasal— ǫ —o nasal— És un idioma flexiu, amb set casos propis dels substantius, adjectius i pronoms té tres gèneres masculí, femení i neutre i manca d’article El verb es caracteritza pels seus…
La Fabricanta
Literatura catalana
Novel·la de Dolors Monserdà, subtitulada Novel·la de costums barcelonines (1860-1875), publicada el 1904.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s XIX Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina