Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
magnesi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el beril·li i el calci.
És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 H Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A Bussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n’hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el…
estronci
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup II A de la taula periòdica entre el calci i el bari, de valència +2.
El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana L’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per H Davy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…
metal·locromia
Tecnologia
Tècnica d’acoloriment de superfícies metàl·liques per recobriment mitjançant un òxid metàl·lic, sia per electrodeposició o per oxidació de la superfície del metall tractat.
comporta
Construcció i obres públiques
Element d’obturació, generalment metàl·lic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
La comporta consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i d’unes parts fixes ancorades en les parets del conducte Segons la forma constructiva i el principi de funcionament de llurs taulers i peces fixes, les comportes d’ús més corrent poden ésser classificades en tres grups rectangulars amb peces fixes planes, de segment o Taintor i d’abatiment La comporta rectangular amb peces fixes planes funciona, normalment, en posició vertical i té el tauler constituït per una xapa, anomenada mampara , suportada per una sèrie de bigues horitzontals i de reforços verticals que formen una quadrícula La…
denticitat
Química
Nombre de grups donadors de què disposa un lligand en un compost complex per a formar enllaços coordinats amb un mateix àtom metàl·lic central.
-ic
Química
Sufix emprat per a formar els noms dels oxiàcids en què l’element no metàl·lic de l’anió actua amb la valència més alta.
girafa
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Suport metàl·lic en forma de braç llarg, muntat damunt una plataforma amb rodes, destinat a traslladar el micròfon segons les evolucions de l’actor.
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…
clavilla

Clavilla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Clau metàl·lic gruixut, fixat a la peça anomenada claviller, al voltant del qual es posa un extrem de la corda per a afinar-la.
En fer voltar la clavilla la corda es cabdella o s’afluixa tot variant la tensió i, en conseqüència, la nota que produeix Les clavilles poden ser de fusta, com en els instruments d’arquet, o metàlliques, com en els instruments de teclat, els saltiris o les arpes Les de fusta es fan voltar directament amb els dits, mentre que les metàlliques solen necessitar l’ajut d’una clau d’afinació Hi ha clavilles que tenen un mecanisme de vis sens fi, com en les guitarres
bicicleta

Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina