Resultats de la cerca
Es mostren 1154 resultats
Albert Escofet i Artigas
Enginyeria mecànica
Enginyer mecànic electricista.
Arribà a Mèxic el 1942, amb el seu pare, Josep Escofet i Andreu, i els seus germans Francesc i Jordi Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1956 Ingressà a la Comissió Federal d’Electricitat com a cap de l’oficina tècnica al departament de laboratori 1956-58 Posteriorment fou superintendent de la divisió nord-est 1959-60 i cap de l’oficina d’Enginyeria Elèctrica de la Gerència General d’Operació 1961-62 Més tard fou nomenat president de la Comissió Federal d’Electricitat el 1980, director d’URAMEX —uranio mexicano— 1982-84 i…
Lesotho 2013
Estat
En una decisió criticada per les associacions cíviques, el Tribunal Constitucional va rebutjar la petició d’una dona, Senate Masupha, de succeir al capdavant d’un clan sotho el seu pare, el cap, quant aquest morís A Masupha se li va negar la petició perquè, malgrat ser la primogènita, la llei dels clans dóna prioritat als homes en la successió Per palliar els efectes de la sequera, persistent des del 2012, el Govern va demanar ajuda a la comunitat internacional, perquè l’agricultura, juntament amb el treball migratori a Sud-àfrica i el tèxtil, és la principal font d’ingressos dels habitants…
Pere Xatruch
Militar
Militar.
El 1802 emigrà, junt amb el seu germà Ramon i amb Esteve Guardiola, a Amèrica i arribà i s’establí a Hondures Ell i els seus germans es van dedicar a l’explotació de les conegudes mines de plata a San Antonio de Oriente Després s’establí a Choluteca, on es casà amb Eugenia Villagra, amb la qual va tenir dos fills, que van destacar en la vida militar d’aquest país Pere, que arribà a ser coronel, i Florenci, gran general que lluità a Hondures, El Salvador i Nicaragua El cèlebre i molt temut exèrcit de Florenci Xatruch prengué entre el poble el nom estrafet de catrucho D’aquí ve…
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac…
Castell de Cabres
Castell de Cabres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la Tinença de Benifassà.
El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol…
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…
Estopanyà

Estopanyà
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Ribagorça, estès entre les serres de Sant Quilis (1.082 m alt.) i el Montferrús (774 m alt.) i el riu Guard i la Noguera Ribagorçana, límits orientals del terme.
La zona propera a aquest darrer riu, boscada és dominada per la roca Foradada congost cap al riu Guard i les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles Els conreus de secà hi són dominants El regadiu aprofita l’aigua de la font de les Olles, a Soriana La ramaderia oví i l’avicultura complementen l’economia Hi ha mines de manganès abandonades els anys vuitanta La vila 180 h agl 2001 730 m alt és a l’esquerra del barranc de la Foradada L’església parroquial posseïa el retaule d’Estopanyà Dins el terme hi ha el poble de Seganta, els…
El Bierzo
Comarca de Lleó, a la província homònima, situada als contraforts de la serralada Cantàbrica.
És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscilla entre els 400 i els 500 m, mentre que l’orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1 500 i els 2 000 m La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l’explotació de les mines de carbó La població és distribuïda en petits nuclis…
Joan Llaverias i Labró
Autocaricatura de Joan Llaverias i Labró
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor aquarel·lista i dibuixant humorístic.
Aconseguí èxits a Londres 1911 amb les seves aquarelles Descobridor artístic de la després anomenada Costa Brava, titulà La Catalunya Grega una exposició Sala Parés, 1906 que marca la darreria del Modernisme i albira la reacció classicista del Noucentisme Per sobre el virtuosisme detallista de la seva tècnica, conservà la força de l’emoció artística Fou un dels més famosos dibuixants humorístics de Catalunya Publicà abundosament a “Cu-cut" i a “En Patufet”, on es destacà com a animalista La seva producció en aquest sentit és comparable a les de Dulac, ARackham i Kley Illustrà De quan les…
Tukulti-Ninurta I
Història
Rei d’Assíria (1243-1207 aC).
Fill de Salmanassar I , sotmeté 1244-43 aC amb una gran brutalitat els qutu , que habitaven els Zagros SE d’Assíria i el país dels subari , que comprenia deu estats hurrites situats al curs superior del Tigris, dirigits segurament per Eḥli-Tešub d’Alzi, submissió que significà el control de les mines de coure d’Ergani Maden i de les rutes que menaven a Anatòlia Al nord, derrotà quaranta caps dels països nairi futur regne d’Urartu i arribà fins al llac Van o d’Úrmia Finalment 1234 aC vencé Kaštiliaš IV 1243-35 aC, rei cassita de Babilònia, país que sotmeté Una sèrie de revoltes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina