Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els perdé en…

Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que influïren en…

Fill de Giovanni Fischietti 1692-1743, també compositor i organista a la capella palatina, estudià al Conservatori di San Onofrio, a Nàpols, amb Francesco Durante i Leonardo Leo El 1753, any en què ja havia estrenat algunes obres a la capital de la Campània i a Palerm, anà a Venècia, on compongué la música d’algunes opere buffe de Carlo Goldoni Lo speziale , 1754 La ritornata di Londra , 1756 Il signor dottore , 1760, de gran popularitat Posteriorment ingressà a la companyia d’òpera Bustelli i treballà a Praga entre el 1763 i el 1765 Aquest darrer any fou nomenat director de l’orquestra de…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò Jommelli També…

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…

Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions seves foren incloses en les…

La seva carrera es desenvolupà a Roma, on el 1555 es feu càrrec de la direcció de la Cappella Giulia i succeí Palestrina, qui en morir Animuccia recuperà el lloc La major part de la seva producció musical està vinculada a la litúrgia i, en certa manera, les seves darreres misses publicades l’any 1567 són un dels millors reflexos dels postulats del concili de Trento pel que fa a l’atenció al text sense pèrdua dels valors musicals Amb tot, els seus orígens florentins es deixen entreveure en les primeres publicacions diversos llibres de madrigals publicats entre els anys 1547 i 1565…

Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals espirituals, i de…

Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de FJ García Fajer El Españoleto i J Gil Palomar Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excellent veu i bona musicalitat El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota de Galles i membre honorari de la Philharmonic Society De retorn a Espanya…