Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Fisiologia de l’aparell digestiu
Fisiologia humana
L’aparell digestiu realitza una funció bàsica, ja que l’activitat que desenvolupa permet que l’organisme obtingui les diverses substàncies nutritives que li proporcionen l’energia necessària per a mantenir el metabolisme i realitzar els moviments, com també els materials plàstics destinats a constituir els diversos teixits, tant en el creixement com en la regeneració constant En l’obtenció i l’aprofitament de les substàncies nutritives cal posar en funcionament una sèrie de processos que comencen amb un acte voluntari, la recerca mateixa i la ingestió dels aliments, però que posteriorment es…
Reproducció bacteriana
Patologia humana
Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una obertura que abasta…
Arthur G. Tansley: la invenció del terme ecosistema
Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de la biosfera…
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…
polaritat
Química
Propietat d’un enllaç, un àtom, una molècula, per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives.
hidrogen-
Química
Prefix que indica la presència d’hidrogen no substituït en la molècula d’una sal àcida o en l’anió corresponent.
És el prefix recomanat per la IUPAC en substitució de bi , que no és acceptat Així, cal dir hidrogencarbonat, hidrogensulfat, etc, en lloc de bicarbonat, bisulfat, etc
bromoni
Química
Ió positiu resultant de l’addició d’un protó a una molècula de bromur d’hidrogen, de fórmula H 2
Br +
.
tensioactiu catiònic
Química
Compost tensioactiu que, dissociat en solució aquosa, té la major part de l’activitat superficial de la molècula en el catió.
carboxi-
Química
Prefix emprat per a designar un grup carboxil en una molècula, quan no és el substituent principal; per exemple, p-carboxibenzènsulfonamida.
energia d’ionització
Física
Química
Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
Hom la mesura en eV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina