Resultats de la cerca

Graduat en lleis 1790, fou ambaixador a la Haia i a Berlín fins el 1800, senador 1803-08 i ambaixador a Sant Petersburg 1809-11 i a Londres 1815-17 El president Monroe el nomenà secretari d’estat 1817-25 i esdevingué el teòric de la seva famosa doctrina internacional L’adquisició de Florida 1819 i de Louisiana i ensems el reconeixement de la independència de les antigues colònies espanyoles 1822 foren els fruits del seu intransigent panamericanisme El Democratic Party el portà a la presidència dels EUA 1825-29 Durant tota la seva gestió política fou un decidit abolicionista El senat se li…

Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys vuitanta i, amb…

Des del 1533 hom té notícies de les seves accions de pirateria contra naus venecianes Carles V encarregà la seva persecució a Andrea Doria Fou fet presoner i conduït a Gènova 1540, però obtingué molt aviat la llibertat i continuà les seves accions al servei de Solimà S'alià amb Enric II de França per afeblir el poder espanyol a la Mediterrània El 1547 atacà la costa valenciana, però fou rebutjat per les naus de Vicenç Penya-roja El 1549 intentà, sense èxit, de saquejar el monestir de la Trinitat de Morvedre el 1550 saquejà Pollença, i l’any següent, Messina Participà en l’assalt…

Fill de Ponç Descatllar i de Móra Monjo i abat de Ripoll 1383-1408, designat per Urbà VI 1383-84, no es pogué possessionar de l’abadia fins a la mort de Pere III 1387, que, el 1386, l’havia lliurada a Pere Batet Durant el seu abadiat hom acabà de construir el claustre de Ripoll Es passà al partit de Benet XIII, el qual, a la mort del cardenal Jaume d’Aragó 1396, el nomenà administrador perpetu de Montserrat Promogut 1408 a la seu episcopal d’Elna, el mateix any fou traslladat a la de Girona Tanmateix, no residí a les seves diòcesis, sinó que el papa el retingué sempre al seu costat com a…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…

Arribà a Santo Domingo el 1820 Ingressà a la Guardia Forestal Guardia Nacional des del 1829 i participà en la guerra contra Haití El 1844 fou un dels signants de l’acta d’independència de la República Dominicana, el govern de la qual el nomenà general de brigada i l’envià a Washington per tal de pactar una annexió als EUA No aconseguí cap acord, i per encàrrec del govern dominicà, preparà els treballs de reannexió a Espanya 1861 Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica, fou confirmat en el càrrec de general de brigada a l’exèrcit espanyol Tornà a la República Dominicana i fou nomenat…

Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor sobre afers…

Bisbe de Tívoli 1782 i d’Imola 1785 i cardenal 1786, fou elegit papa a Venècia gràcies en part als esforços del cardenal Antoni Despuig Acollí els desigs de Napoleó de signar un concordat 1801, de coronar-lo emperador 1804, però no, per contra, de prendre part en el blocatge antibritànic, actitud que provocà l’ocupació dels Estats Pontificis 1808, la supressió del poder temporal papal maig del 1808 i el propi exili a Savona i a Fontainebleau 1808-14, on l’emperador pogué arrencar-li un concordat que legalitzava el gallicanisme Recuperada la llibertat i els Estats Pontificis en el congrés de…

Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué al comitè de…

El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei havia hagut de…