Resultats de la cerca
Es mostren 1815 resultats
Lax’n’Busto

Lax’n’Busto
© Joan Mateu / Lax’n’Busto
Música
Grup de rock format el 1986 al Vendrell i integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Piñol (bateria).
El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t 2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna 2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic , un…
Cal·límac
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i erudit en llengua grega, un dels més destacats de la literatura alexandrina.
Exercí de mestre a Eleusis, i fou encarregat per Ptolemeu II d’ordenar la Biblioteca d’Alexandria Fruit d’aquesta tasca foren els Pínakes ‘Taules’, catàlegs d’autors i d’obres, plens de dades biogràfiques i erudites, que foren la base de la investigació historicoliterària posterior Escriví sobre els temes més diversos Barbarikà nómima ‘Costums dels pobles estrangers’, Ethnikaì onomasíai ‘Diverses denominacions ètniques’, etc La seva poesia, racional, erudita i tècnicament perfecta, intentà de deseixir-se de les formes poètiques…
Lluís Bertran i Pijoan

Lluís Bertran i Pijoan
Periodisme
Literatura catalana
Poeta i bibliògraf.
Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…
,
Castell de Malavil·la (Sort)
Art romànic
Les primeres notícies que es tenen del castell de Malavilla són ja tardanes i fan referència als requeriments dels monarques als seus feudataris, els Perves, perquè els en lliurin la potestat, els anys 1272, 1278 i 1334 El castell de Malavilla vingué a ocupar a la Vall d’Àssua el lloc central deixat pel de Torena a la primera meitat del segle XIV L’any 1435, en ocasió de la venda de la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb dels Bellera als Foix, el procurador Joan de Santa Coloma es personà a la Vall d’Àssua, al castell de Malavilla i als llocs d’Altron, Rialb, Olp Arestui, Biuse, Sant Romà i la…
Wilhelm Kienzl
Música
Compositor austríac.
Començà a estudiar piano a Graz amb Johan Buwa i violí amb Ignaz Uhl Continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Praga el 1876 Aquest mateix any visità Bayreuth, on tingué ocasió d’escoltar la música de R Wagner, que l’impressionà i el marcà profundament El 1877 estudià piano durant un breu període de temps amb F Liszt a Weimar i completà els estudis a Viena el 1879 Fou director de l’Òpera Alemanya a Amsterdam el 1883 i l’any següent tornà a Graz, on fou nomenat director de la Steiermärkischer Musikverein 1886, tasca que compaginà amb la direcció d’altres orquestres austríaques i…
Vladimir Vasil’evic Stasov
Música
Crític d’art i musical rus.
Fill d’un dels arquitectes russos més importants de l’època, rebé una acurada educació Compaginà els estudis de música amb els de dret i posteriorment, un cop acabada la seva formació, passà alguns anys treballant en diversos departaments governamentals Entre el 1851 i el 1854 visqué a Itàlia i treballà com a secretari d’un aristòcrata rus Fou durant aquesta època que descobrí, a Roma, el fons de música de l’abat Luigi Santini En copià bona part de la collecció de música antiga i publicà un estudi sobre aquest personatge L’Abbé Santini et sa collection musicale à Rome 1854 A partir del 1856…
Peirol
Música
Trobador occità.
Nasqué al castell de Peirol, i la seva Vida diu que fou un " paubres cavalliers d’Alverge " Degué estar al servei de Lo Dalfin d’Auvèrnha fins el 1202 Dues de les seves peces es poden datar amb relativa certesa Una és la cançó de croada Quant amors trobet partit , escrita cap al 1188 en ocasió de la tercera croada i en la qual es discuteix si era millor servir la Creu o la dama L’altra és Pus flum Jordan ai vist el monimen , escrita a Jerusalem en 1221-22 durant la cinquena croada Se li atribueixen trenta-quatre poemes, disset dels quals es conserven amb música d’entre aquests darrers,…
Martin Heinrich Fuhrmann
Música
Organista, cantant i musicògraf alemany.
Rebé lliçons d’orgue de FG Klingenberg, alumne de D Buxtehude, i més tard estudià a Halle, on tingué ocasió d’escoltar FW Zachow, virtuós d’aquest instrument i mestre de GF Händel El 1694 està documentat com a organista a Soldin i el 1704 era a Berlín, on ingressà com a cantor al Friedrich-Werder Gymnasium Fuhrmann fou un tractadista erudit i un músic molt experimentat, amb una visió molt àmplia sobre diversos aspectes de la música del seu temps Com a musicògraf, els seus escrits tenen avui una importància indiscutible com a font d’informació sobre la música religiosa de l’època de JS Bach…
Ottavio Rinuccini
Música
Poeta i llibretista italià.
Membre de la noblesa florentina, el seu primer recull poètic conegut és del 1579 Formà part de l’Accademia degli Alterati, i freqüentà el cercle artístic format pel comte Giovanni Maria Bardi, principal promotor de la Camerata Fiorentina, on fou concebuda l’òpera i d’on sorgiren els primers exemples d’aquest gènere Rinuccini collaborà amb Bardi en els textos dels intermedi en ocasió de les noces del gran duc Ferran I 1589, i el 1598 s’estrenà la que és considerada la primera òpera, Dafne , amb llibret de Rinuccini i música de Jacopo Corsi i Jacopo Peri Aquesta obra fou seguida, entre d’altres…
Programa Mundial d’Aliments
Política
Organització de l’Organització de les Nacions Unides que subministra aliments en situacions d’emergència i que promou la seguretat alimentària.
La seva activitat té lloc coordinadament amb la FAO i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola Alhora, collabora amb prop d’un miler d’ONG Creat el 1961 amb caràcter provisional, el 1963 desenvolupà la primera campanya en ocasió de la fam a Núbia zona del Sudan fronterera amb Egipte L’any 1965 es convertí en permanent És finançat per donacions dels estats, d’organitzacions com la Bill and Melinda Gates Foundation, de corporacions privades i de fortunes particulars Amb seu a Roma, és governat per un consell executiu de 36 representants dels estats membres, i el president, que ocupa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina