Resultats de la cerca

A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La contribució pictòrica…

Ireneu t 450-d 465 Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara Clergue i collaborador de Nundinari, bisbe de Barcelona Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on es declarà illegal tal…

S'inicià el 5 de novembre de 1414 i acabà el 22 d’abril de 1418 Les seves 45 sessions afrontaren principalment la unitat de l’Església d’Occident, la defensa de la fe enfront de les doctrines de Wycliffe i de Jan Hus, i la reforma de l’Església Per primer cop l’organització interna fou per comunitats polítiques italiana, anglesa escocesos i irlandesos, francesa, alemanya tots els territoris de l’imperi i hispànica els regnes de la península Ibèrica i els territoris sards i sicilians, que havien d’aprovar els decrets abans que no ho fossin conciliarment És considerat el setzè dels concilis…

Situació Aspecte extern del temple des de l’angle sud-oest ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Andreu és dins el petit nucli de Montblanquet, situat al pla del Baró, prop del termenal amb el municipi dels Omells de na Gaia Mapa 33-16 417 Situació 31TCF427955 Per a arribar-hi, cal prendre des de Belianes en direcció sud la carretera L-220 cap a l’Espluga de Francolí i a uns 10 km, en arribar als Omells de na Gaia, s’ha d’agafar un trencall en direcció a llevant, a uns 3,5 km del qual es troba el poble de Montblanquet XSB Història Segons JM Sans i Travé, cal identificar aquest temple amb…

Situació Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis de pedra ben tallada i sense cap ornamentació ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és un xic apartada del petit nucli de Malgrat, que s’emplaça a la riba esquerra del Sió, prop del barranc de Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG588192 Per a arribar-hi des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km desviar-se per un trencall a mà dreta que porta al poble de Malgrat, un cop passat el nucli de la Prenyanosa MLIR Història El lloc i el castell de Malgrat són documentats l’any 1078, i és molt…

Situació Una de les cases, avui dia força malmesa, que forma part d’aquest antic poblat, inclòs a l’edat mitjana dins els dominis del vescomtat de Castellbò ECSA - V Roca El poble de Sallent, topònim documentat des del 988, és situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan Mapa 34-11253 Situació 31TCG538713 Per a arribar al poble de Sallent s’agafa a Coll de Nargó la carretera d’Isona A 4 km, a l’estret del Codó, seguirem la pista que puja pel riu Sallent El camí, després de 7 km, porta dalt d’un turó on hi ha el poble MTV-VRM Història El poble de Sallent és un dels esmentats en l’acta…

Situació Un pany de mur de la Força de Torroella de Fluvià F Tur Torroella de Fluvià és un poble situat en un terreny planer, format per tres veïnats separats uns centenars de metres Un d’ells, anomenat la Força, havia estat clos per unes muralles L’altre, anomenat la Vila, situat a llevant de la Força, es creà al voltant de l’església romànica El tercer, que és a ponent de la Força, rep el nom de carrer del Clot dels Burros i és d’època moderna Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 Per anar a Torroella de Fluvià hom pot seguir la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Hom pot observar perfectament les modificacions que alteraren substancialment l’aspecte original de l’edifici J M Melció L’església de Sant Eudald de Jou centra el veïnat disseminat dels Vilars, al cantó de tramuntana del Cos És enlairada dalt un serrat, als vessants meridionals del puig Sacreu, entre la riera de Sant Eudald, afluent a la de Castellar, i el Torrent de l’Estanyol, afluent al Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG646775 Hom hi pot arribar per la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix Entre els quilòmetres 1 i 2,…

Situació Aspecte d’aquesta església des del costat sud-est, amb la coberta sobrealçada i una capella d’època tardana afegida al mur meridional ECSA-JA Adell Aquesta església és la parròquia del poble de Vilanova de Segrià, situat en un dels petits tossals que s’aixequen enmig del sector irrigat del Segrià antic L’església és a la part de llevant de la població Mapa 32-14 359 Situació 31TCG021206 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior XEC Història El primer esment de Riudovelles, primitiu nom de l’indret, és de l’any 1168, en què es consigna una “ turrem cum suo…

Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…