Resultats de la cerca
Es mostren 1628 resultats
Eslovènia 2018
Estat
La celebració d’eleccions anticipades va marcar l’agenda política Les eleccions generals es van celebrar el mes de juny i les va guanyar Janez Janša, del Partit Demòcrata Eslovè, amb més del 25% dels vots emesos Janša, antic primer ministre entre el 2004 i el 2008, i entre el 2012 i el 2013, no va aconseguir formar govern per la negativa dels altres partits a participar-hi, perquè Janša té una condemna ferma per corrupció Finalment el Govern va passar a mans del candidat populista Marjan Šarec, que va aconseguir el suport de cinc partits de centreesquerra, amb els quals va formar…
Roger Bernat I de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1416-24), fill d’Hug Roger II i de Blanca de Foix-Castellbò.
Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós…
Maria Àngels Casafont Vilar

Maria Àngels Casafont Vilar
© Arxiu M.À. Casafont
Handbol
Jugadora d’handbol.
Llicenciada en Educació Física i Esports i màster en handbol per l’INEF de Barcelona 1982 Formada al Club Handbol Berga, començà a competir als onze anys i guanyà un campionat d’Espanya juvenil Jugà al Club Rancho Castelldefels que després passà a anomenar-se Handbol Catafels i Handbol Castelldefels fins que es retirà la temporada 1988-89 Amb aquest club ascendí a la màxima categoria, la divisió d’honor, la temporada 1977-78, i la temporada 1979-80 guanyà la primera edició de la Copa de la Reina i fou subcampiona de Lliga Un cop retirada 1988 continuà vinculada al club com a entrenadora i…
oposició extraparlamentària
Política
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d’aquest, que no participa en les eleccions legislatives, o que, tot i participar-hi, no obté presència al parlament.
agrupació urbanística
Dret
Mancomunitat o agrupació de municipis, en els quals pot també participar la diputació provincial, que té per objecte específic la promoció i la gestió d’obres i serveis urbanístics.
falcons

Escala de 9 construïda pels Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
Mercé Viola i Grau
Entitats culturals i cíviques
Promotora cultural.
Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills Ben integrada a la vida i actvitats…
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu…
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…
Istiqlāl
Història
Partit nacionalista marroquí, sorgit d’una escissió (1937) de l’Acció Marroquina, fundada el 1934 per ‘Allāl al-Fāsī.
Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994 rebutjà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina