Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano a sis anys a Los Angeles i posteriorment els amplià amb Rosina Lhévinne a la universitat de la mateixa ciutat i a la Juilliard School de Nova York El 1966 obtingué el segon premi al Concurs de Piano Cajkovskij de Moscou El mateix any debutà a Tanglewood, EUA, al costat de l’Orquestra Simfònica de Boston, i l’any següent ho feu a Londres amb la New Philharmonic Orchestra S’ha especialitzat en música romàntica, tot i que amb algunes incursions en el repertori pianístic del primer terç del segle XX, i ha realitzat una rellevant tasca…

Estudià piano amb Marguerite Long i Jean Doyen i es perfeccionà amb Robert Veyron-Lacroix El 1963 es diplomà al Conservatori de París, feu el seu debut en aquesta ciutat i inicià una carrera de concertista internacional Les seves gires l’han portat per diferents països d’Europa, Rússia, Hong Kong, Tailàndia i Tahití La seva discografia és molt àmplia i hi destaquen els enregistraments d’autors del Barroc francès i alemany com F Couperin i WF Bach Ha enregistrat també obres d’Antoni Soler Una part significativa de la seva discografia inclou obres per a pianoforte de J Schobert i…

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat…

Originalment, era el nom d’un personatge còmic de la premsa de l’època, Gottlieb Biedermeier, que caricaturitzava els valors burgesos La música biedermeier és estretament lligada a l’òpera burgesa, més propera al singspiel que a la grand opéra , les acadèmies i associacions corals, i la música domèstica música de saló, schubertíades, etc, en la qual el piano era un instrument imprescindible L Spohr, O Nicolai i sobretot Albert Lortzing triomfaren com a compositors d’òperes biedermeier , mentre que Carl Loewe ho feu en el terreny de la balada La música biedermeier influí F…

El clúster apareix per primera vegada, fent funcions d’acompanyament, en la composició per a piano The Tides of Manaunaun 1912, de H Cowell El mateix Cowell li donà el nom de cluster angl, "raïm" en el seu estudi teòric New Musical Resources Nova York, 1930 Molt present en la música contemporània per a piano, s’executa amb el palmell de la mà, el puny o l’avantbraç També és present, a partir dels anys cinquanta, en la música per a orquestra Es tracta d’una sonoritat molt característica de la música contemporània, l’escriptura de la qual és variable Clúster ©…

Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sotsdirector És autor d’una Teoría completa de la música escrita conjuntament amb Lluís Millet, de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo , i d’un Método graduado de solfeo , de cinc llibres conjuntament amb Lambert i Zamacois Compongué també música escènica La nina adormida al bosc , música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles , Flor…

Estudià al conservatori de New England 1932-34 i amb B Martinu, i de 1948 a 1951 fou professor del conservatori de Boston El 1966 fou nomenat compositor resident de l’orquestra de Seattle Des del 1943 any en què destruí totes les seves composicions la seva obra reflecteix una creixent influència oriental, en particular de la música litúrgica armènia Les seves més de 500 obres comprenen tots els gèneres Hom pot esmentar-ne el concert per a piano Lousadzak , les simfonies Saint Vartan 1950, Mysterious Mountain , 1955 i Celestial Gate 1959, l’orquestal And God Created Great Whales…

El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano…

Formada inicialment en les disciplines de piano, composició i direcció, amplià el seu horitzó musical amb estudis de pedagogia, anàlisi musical, etnomusicologia i cant gregorià Professora i cap d’estudis del Conservatori Municipal de Música de Girona, ha realitzat una destacada feina de divulgació musical per mitjà de conferències i ha estat, a més, membre de jurats musicals en diferents ocasions Fundadora i directora de la Coral Maragall de Girona 1991, és assessora de música popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ha compost peces corals i per a …

Deixeble de Josep Caminals i Eduard Toldrà a l’Escola de Música de Barcelona, el 1955 obtingué en aquest centre el premi d’honor de piano Feu la seva presentació com a pianista al Palau de la Música Catalana, el 1958 Fou professor a l’Escola de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Música de Terrassa El seu catàleg inclou música de cambra i coral, de la qual destaquen Missa per a cor i cinc instruments de vent 1960,  Tema i variacions per a piano i  Petita suite de sant Jordi Ha harmonitzat cançons populars catalanes i folk-songs i espirituals negres nord-americans