Resultats de la cerca

El quiasma produeix una disjunció dels gens que resten a banda i banda del punt d’entrecreuament La freqüència amb què es presenten els quiasmes és proporcional a la longitud de les cromàtides i pot arribar a ésser de 10 quiasmes per cromàtide

Presenten fulles estipulades alternes o oposades Les flors són pentàmeres, les masculines disposades en panícules, i les femenines, en espiguetes curtes de dues a sis flors El cànem Cannabis sativa i el llúpol o espàrgol Humulus lupulus en són les espècies més importants

La seva execució era molt lliure, feta de diverses contorsions i de gesticulacions atrevides, especialment la que consisteix a aixecar la cama al més enlaire possible Actualment només és executada per conjunts de girls, que el presenten en revistes, cabarets i music-halls

Els Zip es presenten en un format de disquet de 3,5’, i són capaços d’emmagatzemar uns 100 Mb La seva capacitat i el seu cost els fan òptims per a la realització de les còpies de seguretat de les dades

Presenten fulles simples, d’una lluentor metàllica flors hermafrodites i fruits generalment en baia, sovint reunits en un fruit collectiu Les espècies més conegudes de la família són el guanabaner Anona muricata , el xirimoier Anona cherimolia i l’ilang-ilang Cananga odorata

Els proboscidis més primitius presenten quatre defenses Tetralophodon , mentre que les espècies més modernes en tenen dues Mastodon Hi havia espècies amb les defenses en forma de pala Platybelodon i Amebelodon Hom en troba fòssils des de l’Oligocè fins al Plistocè

Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en…

Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi…