Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Jesús Pedret González
Futbol
Porter de futbol.
Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits
Joan Maria Solà i Mestre
Cristianisme
Comunicació
Jesuïta i publicista.
Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro
Wacław Sieroszewski
Etnografia
Literatura
Escriptor i etnògraf polonès.
Utilitzà el pseudònim de Sirko Exiliat el 1878, passà uns quants anys a Sibèria, on adquirí coneixements sobre certs pobles desconeguts i obtingué un premi de la Societat Geogràfica de Peterburg per l’obra Dwanaście lat w kraju Jakutow ‘Dotze anys entre els iacuts’ Inspirat en els temes orientals, fa conèixer Sibèria, la Xina i el Japó, introduint una nota d’exotisme i un ambient d’aventures en la literatura polonesa De la seva obra cal destacar Na Kresach lasów ‘A les vores dels boscs’, 1894, Korea 1905, Powieści chińskie ‘Contes xinesos’, 1903, Miłość Samuraja ‘L’amor del…
Marià Rubió i Tudurí
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Fou amic de Cambó, passant d’Amadeu Hurtado, membre d’Acció Catalana i de l’Esquerra Republicana S’exilià el 1938 a França Tornà a Catalunya el 1948 Publicà Estat Espanyol Societat Anònima 1930, en collaboració amb N Mart —pseudònim, segons J Massot i Muntaner, del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí — Catalunya amb Europa 1932, La Justícia a Catalunya 19 Juliol 1936-febrer 1937 1937 i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz Guerra fría o guerra total 1955
Jules Romains
Literatura francesa
Escriptor francès.
De veritable nom Louis Farigoule, emprà l’altre com a pseudònim, que després legalitzà Desenvolupà la teoria de l' unanimisme , que recull en els seus llibres poètics L’âme des hommes 1904 i La vie unanime 1908 Conreà també la novella Les copains 1913 i sobretot la llarga sèrie Hommes de bonne volonté 27 volums, 1932-47 el teatre Knock ou le triomphe de la médecine 1923, Le mariage de Monsieur le Trouhadec 1925, etc, l’assaig i el periodisme Darrerament publicà algunes obres amb elements autobiogràfics Lettres à un ami 1964-65 i Amitiés et rencontres 1970
Josep Subirana i Serra
Josep Subirana i Serra
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral.
D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous
António José Branquinho da Fonseca
Literatura
Escriptor portuguès.
Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928
Maria Domènech i Escoté
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i assagista coneguda amb el nom de Maria Domènech de Cañellas.
S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana 1906 i Feminal 1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus 1914 Els gripaus d’or 1919 i Herències 1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946
,
Cecil Day-Lewis
Literatura
Poeta irlandès.
Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anys trenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà Fou professor de poesia a Oxford 1951-56 Traduí Virgili i escriví assaigs i novelles policíaques amb el pseudònim de Nicholas Blake La seva lírica evolucionà vers l’individualisme Transitional Poem 1929, From Feathers to Iron 1931, The Magnetic Mountain 1933, A Time to Dance 1935, Collected Poems 1954, The Room and other Poems 1965 i The Whispering Roots 1970
páthos
Música
En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.
L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos - serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la compassió de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina