Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
Lock-out
Cinematografia
Pel·lícula del 1973; ficció de 130 min., dirigida per Antoni Padrós i Solanas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final…
La Publicitat
Periodisme
Diari en català, publicat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.
Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…
Josep Viladomat i Massanas
Escultura
Escultor.
Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…
Josep Sunyol i Garriga

Josep Sunyol i Garriga
Esport general
Futbol
Política
Història
Empresari, polític i dirigent esportiu.
De família d’industrials, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1920 i es posà al capdavant del negoci familiar de la Companyia d’Indústries Agrícoles, que amplià Interessat en política i en l’esport des de jove, el 1925 es féu soci del Futbol Club Barcelona en un moment en què aquest era objecte de mesures repressives per part de la Dictadura de Primo de Rivera El 1928 esdevingué membre de la junta directiva del club, i al juliol del 1935, president Fou també president de la Federació Catalana de Futbol 1929-30 i del RACC 1930 De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927…
Les serres d’Onil i la Fontanella
Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries…
Les valls de Gallinera i Alcalà
Un dels penyals que dominen la vall de Gallinera Ramon Dolç Les valls de Gallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta cristiana, es van veure obligats a poblar i conrear aquestes dures terres, fins a la seva expulsió El nom i l’aspecte…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes…
l’Aibola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Aín (Plana Baixa), situat a la serra d’Espadà, a la capçalera de la rambla d’Almedíxer.
Enroig
Caseria
Caseria del municipi de Xert (Baix Maestrat), situada a ponent del cap municipal, sobre la rambla de Cervera o riu Sec.
les Cases de Sanxis
Caseria
Caseria de la pedania de la Romaneta al municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), a la capçalera de la rambla de Tarafa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina