Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Philly Joe Jones
Música
Bateria nord-americà.
Estudià piano i percussió i fou alumne de Cozy Cole Sid Cat lett i Max Roach influïren també sobre el seu estil Tocà amb diversos músics, però la seva carrera no esdevingué significativa fins que s’uní a Tadd Dameron el 1953 i a Miles Davis dos anys després Fou en el quintet d’aquest últim on Jones exercí tot el seu potencial, i durant tres anys realitzà una sèrie de gravacions que resten entre les més importants i influents de la història del jazz Del 1967 al 1972 visqué a Europa, i després tornà a Filadèlfia per a formar el grup de jazz-rock Le Grand Prix Al principi dels anys…
Roland Kirk
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Cec des dels dos anys, quan en tenia nou inicià els estudis de trompeta, abans de passar al clarinet i al saxo Debutà en grups de ball i de rhythm-and-blues , i durant aquesta primera època començà a experimentar tocant dos saxos simultàniament Al cap de poc adoptà dos saxos suplementaris, un manzello i un strich , derivacions dels saxos soprano i alt respectivament, que, en alguns passatges, tocava a la vegada que el tenor El 1960 començà a gravar a nom seu en destaca l’àlbum We Free Kings 1961 També actuà en els grups de Charlie Mingus i Roy Haynes Després, quasi sempre actuà amb els seus…
Ramon Julián Puigblanqué

Ramon Julián Puigblanqué
Arxiu R. Julián / Maria Alba Capdevila
Escalada
Escalador, conegut amb el nom de Ramonet.
Soci del Grup Excursionista Manlleu, fou campió de Catalunya juvenil d’escalada esportiva Ha realitzat nombroses vies entre el vuitè i el novè grau de dificultat, entre les quals destaquen La Rambla, 9a+ Siurana, 2003 Directa Open your mind, 9a+ Santa Linya, 2008 The Crew, 8c+ Rifle, EUA, 2011 Amistad, 8c Rodellar, 2009, i Malsoñando, 8c Gandia, 2006 Es proclamà campió d'Espanya 2012-16, d’Europa 2004, 2010 i del món 2007, 2011, i guanyà la Copa del Món 2010, en la qual pujà al podi en trenta-tres proves entre el 2001 i el 2011 Fou guanyador del prestigiós Rock Màster en cinc…
bombo

Bombo amb deu tensors per banda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock…
La Troba Kung-Fú

La Troba Kung-Fú
© Àlex Carmona
Música
Grup de música popular fundat el 2005.
Fou creat per Joan Garriga després de la dissolució de Dusminguet Integren el grup, a més de Garriga cantant i acordió, Miguel Serviole guitarra, Pep Terricabras bateria, Elidys Vega piano elèctric, Antoni Carbonell guitarra, Marià Roch baix elèctric i Flor Inza percussió Destaquen per les seves originals versions de la rumba, que combinen amb altres estils, entre els quals el dub variant electrònica del reggae , la cúmbia i altres músiques caribenyes, el blues i el rock El 2006 publicaren el primer disc, Clavell morenet , i posteriorment iniciaren una gira per Catalunya i…
Juli Bustamante
Música
Nom pel qual és conegut el cantautor Juli Antoni Balanzá Cano.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum Humitat relativa 1979, considerat l’inici de l’anomenat rock mediterrani Dos anys més tard publicà Cambrers 1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà Tico Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà No tengo nada/Plata y negro 1983 i Si fueras tú/Hotel Universo 1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom Salón Fujiyama 1989, Ciutat magnètica …
Joan Amèric
Música
Cantautor.
S'introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui collaborà en diversos concerts Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua 1991, el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els…
Mike Kelley
Art
Artista nord-americà.
Inicialment féu performances , però més endavant amplià interdisciplinàriament la seva obra, en la qual hi ha dibuix, pintura, fotografia, installació i vídeo Molt influït per la música rock , realitzà diversos treballs en collaboració amb altres artistes, com Tony Oursler o Paul McCarthy El seu llenguatge és irònic, subversiu i agressiu, i molt crític amb la cultura nord-americana Exposà a la Documenta de Kassel els anys 1992 i 1997 La primera exposició retrospectiva del seu treball a Europa es presentà al MACBA 1997 Al febrer del 2000 presentà Couples a la Cheim&Read…
Ricard Roda
Música
Saxofonista.
Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un…
Peter Sellars

Peter Sellars
© Ruth Wlaz / American University of Beirut
Música
Director d’escena nord-americà.
Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel, Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China 1987, The…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina