Resultats de la cerca

Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema stikhotvornogo…

Pertany al grup d’intellectuals russos que fomentaren el sentit autòcton de la cultura russa Utilitzà la poesia per a confirmar les seves teories poètiques Defensor i impulsor del vers tònic enfront del sillàbic, del qual mostrà la millor adequació a la poesia russa Novyj i kratkij sposob k složeniju rossijskikh stikhov ‘Nou i breu procediment per a la composició de versos russos’, 1735 Fou traductor i adaptador de coneguts autors estrangers

Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera…

Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera

Important pels seus estudis sobre la pintura neerlandesa dels s XV, XVI i XVII i per la seva aportació metodològica, la seva postura enfront del problema del concepte d’obra d’art resta dins la línia filològica i té com a fonament l’objecte artístic, però no s’atura en una descripció formalista d’aquest Von Eyck bis Bruegel ‘D’Eyck a Bruegel’, 1921, Altniederländische Malerei ‘La pintura antiga neerlandesa’, 1924-37

Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral

Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…

Escriví la novella Dashakumara-tcharita ‘Història dels deu prínceps’ i possiblement el tractat poètic Kâvyâdarscha ‘Mirall de l’art de poesia’

Vida i obra És professor de teoria de la literatura a la UAB i s’ha especialitzat sobretot en teoria narrativa En aquest terreny ha publicat els volums antològics Poètica de la narració 1995 i Teoria de la novella 1996 També és coautor, juntament amb Pere Ballart i Joan Abellán, del manual Introducció a la teoria de la literatura 1997 S’inicià com a crític literari en revistes com Serra d’Or i Els Marges , de la qual formà part del consell de redacció entre el 1974 i el 1990 La seva crítica contribuí a orientar el panoramade la literatura catalana durant la dècada dels setanta L’eix central…

Introductor de les setmanes blanques a la Molina, el 1966, i promotor de l’esquí com a activitat escolar Fou professor de tècnics de l’INEFC des del 1975 fins el 2009