Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
Ricard Miralles i Izquierdo
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del…
Cozy Cole
Música
Bateria nord-americà de jazz.
La seva carrera professional començà a Nova York els anys vint A la dècada següent tocà en diverses bandes, com ara les de Benny Carter i Stuff Smith Durant la seva estada a l’orquestra de Cab Calloway 1938-42, guanyà molta fama i realitzà enregistraments extraordinaris, com ara Paradiddle Joe 1940 Els anys quaranta estudià a la Juilliard School i després treballà com a percussionista a diversos estudis i teatres D’aquest període daten enregistraments com el de Concerto for Cozy 1944 Tornà a actuar durant diverses gires com a membre de la formació All Stars, de Louis Armstrong…
vina

Vina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda propi de la música clàssica índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara amb mànec i ressonador extern Se’n coneixen dues formes, la del nord, més antiga, i la del sud La vina del nord consisteix en un mànec fet amb un fragment llarg de bambú o de fusta a sobre del qual es disposen les cordes i el claviller en un extrem Per la part posterior i prop dels extrems hi ha fixades, mitjançant dos tubs de metall, dues carbasses esfèriques grosses, obertes per la part inferior, que serveixen de ressonador Per a tocar, l’instrumentista acostuma a situar la carbassa que hi ha a prop del claviller per sobre de l…
sitar
Sitar
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument de corda pinçada, propi de l’Índia, format per una caixa de ressonància de fusta de forma més o menys semiesfèrica i un llarg mànec travessat per nombrosos trasts.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument Els trasts que travessen l’ample mànec són metàllics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga L’instrumentista,…
Stan Iey Getz
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
A quinze anys començà la seva carrera professional a Nova York Tocà amb Jack Teagarden, Stan Kenton i Benny Goodman, abans d’entrar a l’orquestra de Woody Herman, on es donà a conèixer sobretot per la interpretació dels temes Four Brothers i Early Autumn 1948 A partir de llavors actuà sobretot amb els seus propis grups Cap als últims anys de la dècada dels cinquanta visqué i treballà a Escandinàvia Novament als Estats Units, Getz gravà el disc Focus 1961, una suite per a saxo tenor i secció de corda composta per Eddie Sauter, i l’any següent, amb l’àlbum Jazz Samba , inicià la…
Oleg Kagan
Música
Violinista rus.
Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà…
Gillian Weir
Música
Organista i clavicembalista neozelandesa.
Estudià al Royal College of Music de Londres i posteriorment es perfeccionà amb Nadia Boulanger, Marie-Claire Alain i Anton Heiller Inicià la carrera de concertista el 1965 i des de llavors ha estat convidada en nombrosos festivals, com ara els d’Aldenburgh, Edimburg i Proms, en el qual actuà al desembre del 1999 Tocà per primera vegada als Estats Units el 1984, concretament a Nova York Ha estrenat diverses obres contemporànies, entre les quals destaca un concert per a orgue dedicat pel compositor William Mathias 1984 Ha participat en nombrosos cursos i ha impartit classes…
James Brown
Música
Cantant de soul nord-americà.
En la seva infància humil escoltà rhythm-and-blues i gòspel Començà a cantar gòspel el 1952 i després conreà la música d’estil soul , amb la qual assolí grans èxits durant la dècada de 1960 Als vint-i-tres anys enregistrà la primera cançó Please, Please, Please 1958 Tingué un impacte molt fort, que es confirmà amb el disc autofinançat Live at the Apollo 1963, un dels primers LP gravats en directe, i Mr Dynamite 1963 Avançat al seu temps, donà energia, intensitat i passió al ritme, i influí tota la música popular des d’aleshores La seva època d’or fou a mitjan dècada dels seixanta, amb temes…
,
Baldomer Cateura i Turró
Música
Bandurrista i mandolinista.
Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou…
,
shake
Música
Efecte (literalment ’sacseig') produït en sacsejar un instrument de vent metall contra els llavis mentre es toca.
El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina