Resultats de la cerca

Llicenciada en Filosofia i Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, treballa en tasques de traducció i editorials  En 1998-2004 fou directora de la Casa del Traductor a Tarassona L’any 2006 publicà la seva primera novella,  Un crim imperfecte , que rebé el premi Brigada 21, inscrita en el gènere negre, del qual ha esdevingut un dels principals exponents en la literatura catalana, com mostra la seva producció posterior Drecera al paradís 2007, Set casos de sang i fetge 2010, narracions,  Negres tempestes 2010, premi Crims de Tinta, i L’hora Zen Un crim refinat 2011, La…

Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…

Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista, adaptador i…

Inicialment decantat cap a la poesia, experimentà diverses influències entre d’altres, de Whitman i DHLawrence i els anys trenta formà part del grup literari Fem Unga ‘Cinc joves’ La seva obra poètica, d’un vehement vitalisme, exalta la sensualitat i ataca els constrenyiments socials D’entre els seus reculls destaquen Glöd ‘Lluors’, 1928, Dikter mellandjur och gud ‘Poemes entre animals i Déu’, 1944, Skinn över sten ‘Pell sobre pedra’, 1947, Fotspår i vattnet ‘Petjades a l’aigua’, 1949 i Agadir 1961 Fou un dels principals introductors de l’avantguarda al seu país, especialment del surrealisme…

El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la minoria…

Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició del Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en…

Germanista i traductor, ha collaborat com a crític literari, comentarista musical i corresponsal de guerra en diversos mitjans de comunicació En narrativa, ha publicat Inversemblances i fantasies 1993, premi Vila de Perpinyà, Els contes del llop 1996, premi Lola Anglada de literatura infantil 1995, Històries d’amor i dissolució 1999, premi Prosa de Ficció Sant Just Desvern 1998, El silenci de les sirenes 2001, premi Calldetenes 2000, La revolta dels moribunds 2002, premi Vila de Teulada 2001, La pàtria dels coribants 2004, premi Ciutat de Vila-real 2003, El nyèbit 2003, premi…

Fill d’una família de fabricants de seda, des de molt petit demostrà el seu interès per la música Durant l’ocupació francesa entrà en contacte amb l' opéra comique , fet que resultà clau en la seva carrera La primera aproximació al gènere fou com a traductor de llibrets, i el seu entusiasme el dugué a escriure la seva primera obra, Der Töpfer 1773, un singspiel que li valgué el reconeixement de Goethe A partir d’aquí començà la seva carrera com a compositor i editor de música, i el 1774 creà una editorial pròpia El 1776 fou nomenat director adjunt al Teatre Theiohil Doebbelin de…

El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher 1635-82, que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència Von Hörnigk 1638-1712 mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will ‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’ El darrer gran cameralista, JHG von Justi 1705-71, admeté ja el paper de la competència i del principi de l’egoisme i…