Resultats de la cerca

Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal esmentar Fáklyaláng…

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…

Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina  1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals  1990 de Joan…

Vida i obra Estudià filosofia, pintura i idiomes a Barcelona Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet   El 1831 publicà un Canto erótico signat Libasindo , el recull poètic Veinticuatro poemas líricos i les tragèdies Aristodemo i Nicea El mateix any adreçà a la Real Academia Española una memòria en defensa de la teoria de la diferència quantitativa de les síllabes i la versificació castellana amb ritmes i metres clàssics, ampliada i editada amb el títol El sistema musical de la lengua castellana 1832 Resident a Madrid des…

Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari  La Última Hora  amb el pseudònim  Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904,  Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…

De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i  Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’escriptors…

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri,  Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el pseudònim El Herrador…