Resultats de la cerca

En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició Presidida per Ascensió Figueres Górriz  i, des de l'octubre del 2011, per reelegit al febrer del 2017, té la seu al monestir de Sant Miquel dels Reis Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del…

Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99, Antònia Vicens en funcions 1998, Jaume Pérez…

Té en dipòsit l’Arxiu Notarial des del 1465 i ha incorporat un seguit de colleccions particulars, especialment la de l’erudit i historiador local Pere Ibarra i Ruiz, fet que li dona una especial riquesa ja que pot ser considerat com un dels arxius municipals més importants de tot el País Valencià A la secció històrica cal afegir-ne una altra d’administrativa que s’inicià l’any 1900 i que, fins el 1986, tenia més de 3000 llibres i més de 5000 lligalls Pràcticament estigué desordenat fins al primer terç del s XX i, fins i tot, foren venudes a pes per les autoritats locals parts importants dels…

Marquès de Dosaigües, es dedicà a les seves extenses propietats i a la política en el si del partit conservador Es vinculà, en termes amateurs , a la promoció dels estudis històrics, bàsicament a través de la Societat Valenciana de Bibliòfils i de la participació en l’edició de la Revista de València 1880-83 Ell mateix publicà els índexs d’una Bibliografía histórica española , obra de recopilació que deixà inacabada Fou regidor i alcalde de l’Ajuntament de València, i també diputat a corts per diversos districtes electorals valencians els anys 1879, 1884 i 1886 El rei Alfons XII…

Mestre en teologia a València 1501, es doctorà a París Vinculat al convent de l’orde de Barcelona, a partir del 1520 era a Tortosa, on fundà un estudi general 1530 i un collegi per als moriscs, el Reial Collegi de Sant Jaume i Sant Maties 1544 i fomentà la impressió de llibres Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València 1511 Publicà diversos tractats teològics 1511-22, un d’ells contra Lefèvre d’Étaples Apologeticus pro unica Magdalena , 1521 deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de la…

Fill d’Hug II i de Marquesa de Saguàrdia Anà a Sardenya amb deu cavallers armats 1334 Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca 1343-44 Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller 1347 Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala Les seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília 1349 Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians Nomenat…

Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’anomenava comes…

Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la…

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…

Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel seu probable…