Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Anna Cabré i Pla
Geògrafa.
Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960…
Josep Ruaix i Vinyet
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic, gramàtic i escriptor.
Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’…
Mario Gas Cabré

Mario Gas
© Teatro Español
Teatre
Director i actor teatral.
Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt…
consell de tutela
Dret civil català
Grup de persones, compost com a mínim per tres i com a màxim per cinc, que té la finalitat principal de vetllar pel bon desenvolupament de la institució de la tutela.
Aquesta figura es constitueix en els casos de tutela deferida per la persona interessada, pel seu pare o per la seva mare Una de les funcions principals del consell de tutela és la de poder modificar la remuneració de la persona titular de la tutela i també de la persona que s’encarrega de l’administració patrimonial Una altra funció és la de resoldre els desacords que es presentin entre els diferents tutors existents o entre el tutor i l’administrador patrimonial El consell de tutela ha de donar la seva autorizació perquè es puguin realitzar determinats actes, com són alienar…
Lluís Bassat i Coen

Lluís Bassat i Coen
© Universidad Europea de Madrid
Comunicació
Publicitari.
Tècnic de publicitat i diplomat en ciències socials i administració d’empreses, el 1966 creà la primera empresa de publicitat, que dugué a terme una reeixida campanya de promoció de les maquinetes d’afaitar de l’empresa de la seva família El 1975 creà Bassat Associats, que s’uní a la multinacional Ogilvy & Mather i es convertí en una de les agències publicitàries capdavanteres de l’Estat espanyol, i de la qual és president des del 2007 En el curs de la seva expansió ha creat noves divisions especialitzades, entre les quals Bassat, Ogilvy & Mather Comunicación 1991, Ogilvy & Mather…
Antoni Strubell i Trueta
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòleg, activista cívic i polític.
Net de Josep Trueta i Raspall i germà del sociolingüista i activista cívic Miquel Strubell , es graduà en llengües modernes a la Universitat d’Oxford el 1974 Resident a Olot 1978-81, collaborà a l’emissora de ràdio d’aquesta ciutat i posteriorment anà al País Basc, on impartí classes de filologia anglesa fins l’any 2001 a la seu de Sant Sebastià de la Universitat de Deusto Ha organitzat i impartit cursos a la Universitat Catalana d’Estiu i sobre traducció a l’Escola Oficial d’Idiomes Collaborador habitual de la premsa, ha estat especialment vinculat a El Punt de Girona des del…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc…
Joan Becat i Rajaut

Joan Becat
Geografia
Geògraf.
Estudià geografia a la Universitat de Montpeller, on obtingué el doctorat, i a París Fou professor a la Universitat de Perpinyà des del 1972 fins a la jubilació, el 2010, on ocupà la càtedra de cultures i llengües regionals Fou vicepresident i director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans CREC codirector de l'Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la mateixa universitat membre del Consell Nacional de les Universitats París, i secretari del Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu Fou coordinador, a la Catalunya del Nord, del II Congrés Internacional de la Llengua…
Mas d’Iscle (Montferrer i Castellbò)
Vista del conjunt d’aquest mas, antiga casa forta situada en un dels accessos de la vall de Castellbò ECSA – A Villaró Situació Es troba damunt d’una roca, a la mateixa carena de la Torre dels Moros, baixant cap a Aravell Mapa 34–10215 Situació 31TGC660925 Per arribar al Mas d’Iscle s’ha de prendre la pista que puja directament d’Aravell al mas És l’única casa que es troba pel camí, a un parell de quilòmetres del poble Història No hi ha referències documentals sobre els orígens del Mas d’Iscle, que apareix al Spill… com a mas dependent directament de la vila de Castellbò Per les seves…
Sant Pere de Cerc o de l’Alguer (Olius)
Art romànic
Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les esglésies que…