Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
Sagàs
Sagàs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès entre la riera de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental).
Situació i presentació Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures a l’extrem nord-est fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan W, la Quar N i Santa Maria de Merlès E A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola també…
Caixa de Manresa (1865-1994)
Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…
serra de Toix
Serra
Continuació vers l’WSW de la serra de Bèrnia, més enllà del barranc de Mascarat, dins el terme municipal de Calp (Marina Baixa), que culmina al puig de Toix (337 m alt.) i que s’endinsa a la mar en forma de promontori (cap o morro de Toix), que tanca per ponent la badia d’Ifac.
Xilxes
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al sector costaner del S de la comarca, estès entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà (puig de la Comtessa, de Poliola, de la Pedrera, de la Penya Negra i de Castellàs) i la costa baixa, de dunes, sorra i antics marjals dessecats, continuació vers el N de l’estany d’Almenara.
La major part del territori és dedicada a conreus de regadiu 960 ha, especialment a tarongers i hortalisses, però també altres fruites, llegums i arròs Al secà hi ha 200 ha, principalment de garrofers, ja mig abandonats Les terres són treballades en règim d’explotació directa És important la fabricació de guix, de calç i, en general, de materials de construcció, i també d’oli de pinyola Hi ha magatzems de preparació de fruita La població ha crescut parallelament al desenvolupament del regadiu La vila 2 239 h agl 2006, xilxers o xinxers o xinxorrins 7 m alt s’assenta a la zona de contacte…
Tuent
Antic llogaret
Antic lloc, del municipi d’Escorca (Mallorca), vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel NE per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596).
Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets
Cabanyes
Veïnat
Veïnat de Calonge (Baix Empordà), a la part més baixa de la riera de Cabanyes , curs d’aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d’Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.
fort dels Banys
Història
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys
.
Fou derruïda el 1688 És damunt els Banys d’Arles, a la dreta del riu de Montdony Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys
turó de Castelltallat
Cim
Cim (1 274 m) de la serralada que separa la vall de Sant Joan de la conca del Ter de les valls de Bianya i de Ridaura que formen part de la conca del fluvià, el qual enllaça amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa.
Bibliografia sobre l’art català. Etnologia, història de l’art i monografies
Etnologia Albert-Llorca, M Blanc, D L’imagerie catalane Lectures et rituels catàleg d’exposició, Carcassona, 1988 Amades, J Art popular Apunts d’imatgeria , Barcelona, 1938 Amades, J La casa , 1938 Amades, J Auques de jocs de la mainada , Tallers Gràfics Hesperia, Barcelona, 1947 Amades, J Xilografies gironines , Girona, 1947-48 Amades, J Art Popular Els Ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Els ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Costumari català El curs de l’any , Barcelona, 1956 Amades, J El pessebre , Barcelona, 1959 Amades, J Folklore de Catalunya , dins vol3 «Costums i creences»,…
Llengua parlada i llengua imposada
A l’últim terç del setcents es produí un canvi important en els usos de la llengua catalana En la part del territori català dependent de la monarquia hispànica, es van començar a notar els efectes d’una política orientada a la castellanització Aquesta nova ordenació tenia uns fonaments anteriors De fet, el primer indici ja es detectava a la Nova Planta Ara bé, cal considerar que les repercussions immediates d’aquest decret no traspassaren, en general, l’àmbit de la Reial Audiència Per tant, el domini d’una instància força restringida Amb tot, una de les conseqüències més rellevants de les…