Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’…
pedicel·lari
Zoologia
Formació típica dels equinoderms que pot ésser pedunculada o sèssil i és equivalent a les pues.
Acaba en dos en els asteroïdeus o tres en els equinoïdeus braços mòbils que serveixen per a la defensa a vegades tenen fins i tot glàndules verinoses
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes…
oleoducte
Química
Conducció de gran longitud que serveix per a transportar a gran distància el petroli brut i els productes líquids de la seva destil·lació, des dels jaciments fins a les refineries o als ports on carreguen els petroliers i des d’aquests fins als centres de distribució o de consum.
Els oleoductes són construïts amb tubs d’acer units per soldadura i protegits de la corrosió per mitjà de tires de tela embreada o recobriment de cautxú La conducció sol ésser enterrada a poca profunditat o installada per sobre la superfície del sòl El petroli o qualsevol altre líquid que hom vol transportar és impulsat per mitjà d’estacions de bombament, el nombre de les quals i la distància entre elles depenen de la longitud de l’oleoducte i dels desnivells del trajecte La neteja és efectuada periòdicament amb uns rascadors que són introduïts a la…
flauta de Pan

Flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…
,
polvoritzador

Polvoritzadors a pressió
© Bürkle
Tecnologia
Aparell, dispositiu, etc., que permet de projectar, injectar, descarregar, etc., una substància sòlida finament dividida o una substància líquida en forma de gotes molt petites.
En els polvoritzadors de sòlids finament dividits, la pols és arrossegada per un corrent d’aire a pressió El líquid pot ésser polvoritzat fent-lo sortir a pressió d’un recipient per un eixamplament ple de petits forats o per un broquet especialment dissenyat als quals arriba vehiculitzat per aire comprimit o a pressió, o bé fent xocar violentament el raig de líquid contra un obstacle, com en els aerògrafs, els aerosols, els injectors dels motors, els aspersors, etc, que són tipus concrets de polvoritzadors En agricultura els polvoritzadors són molt emprats per a fumigar els camps…
gaudinisme
Art
Valoració o interpretació de l’obra d’Antoni Gaudí.
Hom hi pot distingir tres actituds fonamentals la dels qui l’entenen com un mestratge més religiós que arquitectònic o artístic és representada pels continuadors de la Sagrada Família, la dels qui la valoren principalment com la creació d’un estil i d’una teoria de l’arquitectura personals que culmina la història de l’arquitectura ha estat elaborada teòricament per Joan Rubió i Bellvé i ha estat seguida per Cèsar Martinell , i té com a exemples pràctics més qualificats l’obra del jove JMJujol i del primer Rubió, i la dels qui la valoren bàsicament, tot reconeixent-ne la…
miscel·lània
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc, pels seus amics.
A vegades és titulada Estudis dedicats a o bé Homenatge a o In Memoriam
xip d’ADN
Biologia
Graella ordenada d’oligonucleòtids o fragments micromètrics d’ADN fixats sobre una superfície de vidre.
S'empren per a determinar variacions en la seqüència de gens coneguts i per a analitzar l’expressió de gens en cèllules i teixits concrets En ambdós casos es detecta la hibridació del gen o gens a analitzar amb els fragments d’ADN presents en el xip
fibrina
Bioquímica
Proteïna insoluble constituent de la xarxa fibrosa dels coàguls de la sang o del plasma.
En la coagulació, els monòmers de fibrina procedents de la hidròlisi del fibrinogen es polimeritzen mitjançant unions encreuades entre els extrems laterals Els coàguls intravasculars o extravasculars desapareixen amb el temps això és degut, en part, a la formació de plasmina , enzim proteolític que hidrolitza la fibrina