Resultats de la cerca
Es mostren 6062 resultats
scherzo
Música
Composició de característiques formals i mètriques similars a les del minuet, el qual substituí progressivament en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, obres de cambra, etc.) a partir del final del segle XVIII.
Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…
forma ritornello
Música
Forma basada en l’alternança entre el tutti, que presenta en diferents tonalitats un tema recurrent o ritornello, i el solo, que efectua els episodis o enllaços harmònics entre les diferents aparicions del ritornello (vegeu esquema 1).
Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té…
Banda Municipal de Barcelona
Música
Formació musical fundada el 1886, constituïda per un conjunt d’instruments de vent, de percussió i de corda, que representa oficialment l’Ajuntament de Barcelona en la triple comesa de protocol, educació musical i activitat concertística.
Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…
Antoni Ribas i Piera
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en dret i econòmiques 1958, es dedicà inicialment al teatre escrivint El vacío i Jaque al rey y a la reina El 1958 s’introduí en el cinema com a meritori, secretari de rodatge i després ajudant de direcció, tasca que exercí a Tierra de todos 1961, Antonio Isasi-Isasmendi Fray Escoba 1961, Ramón Torrado, i Tú y yo somos tres 1961 i Samba 1964, ambdós de Rafael Gil, entre d’altres El 1966 fundà la productora Montornès Films, per a la qual realitzà l’any següent el primer llarg de la seva irregular i dispersa filmografia Las salvajes en Puente San Gil , una adaptació notable de…
Lluís Marquina i Pichot
Cinematografia
Director, guionista, productor i tècnic de so.
Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936,…
Llorenç Llobet i Gràcia
Cinematografia
Director.
Vida Malgrat ésser propietari d’una empresa de transport que havia fundat el seu avi, de ben jove entrà en els cercles cinèfils de la ciutat A partir del 1928 començà a rodar cintes familiars i documentals com Reportaje de la Exposición Internacional de Barcelona 1929, L’any 1932 a la pantalla 1933 i Olimpíada Popular 1935 El 1931 cofundà, amb Josep Torrella i altres, la Secció de Cinema Aficionat del Centre Excursionista del Vallès i més endavant formà part de la primera junta directiva d’Amics del Cinema 1936, que després de la guerra civil continuà amb el nom d’Amigos del Cinema D’altra…
Henri Huet Benoit
Cinematografia
Empresari.
Vida Començà en el món del cinema com a director gerent de la filial a l’Estat espanyol de la Société des Établissements Gaumont, firma que, a més de fabricar aparells per a la filmació i projecció, batejats amb els noms de Biographe i Bioscope, s’interessà igualment per la producció des del 1898 i l’exhibició Entre el 1905 i el 1907, la Gaumont, domiciliada a Barcelona, es dedicà a la venda de films i a la comercialització del Cronophone, aparell que utilitzava uns discos sincronitzats amb les imatges i obtenia l’efecte d’un primitiu cinema sonor El 1907 H Huet accedí a la direcció de l’…
Romà Gubern i Garriga-Nogués
Cinematografia
Assagista, guionista i historiador.
Vida Passà la guerra civil a França i a Itàlia Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, estudià també a la Sorbona París S’inicià en el món cinematogràfic com a director del Cineclub Universitari de Barcelona 1955-56 El 1959 rodà el curt documental Costa Brava , que de fet era el pilot d’una sèrie televisiva que no reeixí En 1963-64 escriví i dirigí amb Vicente Aranda el llarg Brillante porvenir Després coescriví i feu de coguionista dels treballs de Jaime Camino, Mañana será otro día 1967, en què a més feu de director Jurtzenka Un hivern a Mallorca Jurtzenka Un…
Gila
Cinematografia
Actor, dibuixant humorista i escriptor.
Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz" Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita amb Eduardo…
Pere de Torroella
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…
,