Resultats de la cerca

Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de…

Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…

Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953 Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló, i també en ceràmica Són molt característics els seus plafons a base de formes…

Juntament amb la posterior pau de Cambrai 1529, posà fi al conflicte originat el 1526 per la formació de la Lliga de Cognac contra l’emperador, que culminà el 1527 amb el saqueig de Roma La difícil situació de Climent VII després dels triomfs imperials a Itàlia, l’inclinà a iniciar negociacions amb Carles V a través del cardenal Francisco Quiñones, general dels franciscans, i de l’ambaixador prop de la cort romana Miquel Mai afavorí aquesta actitud la necessitat d’una acció contra els turcs sollicitada per Ferran I d’Hongria, la pèrdua del temor a la convocació d’un concili per…

De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine , de Meyerbeer L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i Buenos Aires, ciutats dels seus grans èxits La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estellar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados , composició que li havia estat dedicada juntament amb…

Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del 1770, a…

Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la mateixa abadessa…

El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració…

L’antic castell de Puigdelfí, aixecat al capdamunt d’una de les cingleres que dona al Francolí, en un lloc amb clars antecedents d’època romana, ocuparia el replà que integren l’actual plaça de l’església, el temple parroquial de Sant Sebastià i els carrers que hi porten Avui no hi ha més restes del castell que la mateixa estructura dels carrers —estrets, costeruts i amb formes sinuoses—, la toponímia dels carrers i cases, i fragments d’edificacions reaprofitades i incorporades en construccions posteriors La primera donació que inicià la colonització de les terres veïnes de la ciutat de…

Situada a la dreta del riu Glorieta, entre Tarragona i Valls, Vilallonga del Camp és un clar exemple de poble camí El lloc de Vilallonga, que formava part de l’ampli terme del Codony, figura grafiat com a Villallonga en un document de l’any 1174, quan apareix esmentat com a afrontació territorial de l’església de Sant Joan del Consell L’any 1213 el rei Pere I de Catalunya-Aragó va fer la promesa als habitants de Vilallonga de no vendre, empenyorar o infeudar la vila D’altra banda, el 1279 el rei Pere II ordenà el trasllat del lloc de Vilallonga, oferint com a contraprestació a l’…