Resultats de la cerca
Es mostren 6017 resultats
poliment
Tecnologia
Oficis manuals
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats, com el marbre, els metalls, les gemmes, l’ivori, el vidre, etc, per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.
El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels metalls, del marbre, etc, sol ésser efectuat…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I, Justinià i Justí II
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de la base…
Sant Miquel de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’edifici des del costat de llevant F Baltà L’antic monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles i el poble d’aquest mateix nom són situats damunt un petit turó, 1 km a ponent de la vila de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TEG005448 El poble de Cruïlles es troba per la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva Des de Cruïlles surt un camí que porta a Sant Miquel de Cruïlles Continuant per la mateixa carretera, a 1,5 km aproximadament de Cruïlles, a mà esquerra, hi ha un altre camí curt que mena fins al reduït nucli de Sant Miquel, presidit per l’antic…
Introducció al coneixement dels artròpodes i grups afins
Concepte d’artròpode i de parartròpode Els artròpodes, malgrat la seva gran diversitat morfològica, tenen en comú la metamerització del cos i la seva divisió en regions, els apèndixs articulats i la presència al damunt del cos d’un exosquelet fet en gran part de quitina, a més d’altres caràcters d’ordre intern A la fotografia un insecte odonat, Calopterix virgo , hom pot apreciar-hi les tres regions del cos pròpies dels insectes cap, tòrax i abdomen, la situació dels apèndixs en els segments toràcics i la presència dels dos parells d’ales que els caracteritza Enric Curto Malgrat la diversitat…
Sant Joan i Sant Pau o Sant Pol (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Aquesta església, antiga parròquia de Sant Pol, coneguda també per Sant Joanipol, o, simplement, per Sant Pol, es troba dins el nucli de la població de Sant Joan de les Abadesses que al llarg dels segle XI i XII es formà entorn del monestir L’edifici es troba força a la vora de l’església del monestir, vers el costat nord-occidental, prop de l’accés al pont vell, un xic desplaçada de la vila nova creada a partir del segle XIII La carretera que va a Camprodon passa a tocar aquest edifici Perspectiva exterior de la capçalera de l’església, amb els absis, el cimbori i el campanar J…
Santa Maria del Grau (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb el cos d’edifici preromànic a llevant i la nau, romànica, amb la porta d’entrada vers ponent F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Grauet o el Grau, el qual és situat en un indret planer ocupat per conreus i boscams, i estès a la banda meridional del terme, prop del territori de Rajadell i no gens lluny de la carretera que enllaça aquesta darrera població amb la carretera de Manresa a Calaf Long 1°43’03” — Lat 41°45’10” S’hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8 i a l’…
Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…
Museística 2010
Museologia
El Pla de Museus de Catalunya del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat estableix que hi ha d’haver xarxes territorials de caràcter temàtic que depenguin dels museus nacionals per dur a terme una política museística conjunta, tot respectant la diversitat de cadascun dels museus Al llarg del 2010 se’n van crear dues de destacades La sala Phoínikes, dels homes vermells, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, va ser una de les onze sales que es van renovar © Museu d'Arqueologia de Catalunya D’una banda, es va crear la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de…
Hospital de Sant Julià (Besalú)
Art romànic
Situació Planta del conjunt, a escala 1200, al nivell de la planta baixa J Albesa-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Aquest edifici es troba dins el nucli antic històricoartístic de la vila de Besalú, al costat de llevant de l’església de Sant Pere, en l’espai que hi ha entre aquesta, el Palau de la Cúria Reial i el riu Mapa 257M781 Situació 31TDG755720 Història L’hospital de pobres de Besalú i la seva església romànica, dedicada a Sant Julià, foren construïts al segle XII, en un alou situat a la vila de Besalú, que el comte bisbe Miró Bonfill havia donat al…