Resultats de la cerca

Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona  i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes i poesies…

Abandonada, és de planta quadrada Comptava amb una edificació preexistent, enderrocada el 1995 pel seu mal estat de conservació D’aquesta anterior masia hi ha documentació que assenyalen que hi havia un habitatge, un pou, una porta dovellada amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158, cellers i magatzems, així com de què el 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la qual no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa  L’any 2005 es dugué a…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…

El primer, format per quatre volums, és una descripció dels diversos estadis de la pràctica del ioga El segon és una defensa de l’obra del gramàtic Panini en resposta als seus detractors Almenys pel que fa al Yoga Sūtras , hom creu que el nom és un pseudònim collectiu, per tal com sembla que fou escrita entre el segle II a C i el segle V dC

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelona  i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia…

Estudià a Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país Edità el Pseudo-Turpí, traduí al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, traduí i comentà el Quixot i estudià El Misterio de los Reyes Magos 1871, entre altres obres S’ocupà de literatura catalana contemporània en un opuscle publicat en suec, de què es feu ressò el Diario de Barcelona  i que fou traduït a Lo Gai Saber  “Lo Renaixement literari català”, 1878 Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d’Àngel Guimerà, per la qual s…

Doctora en filologia catalana 1988, ha estat professora de la Universitat de Barcelona del 1977 al 2006 Són de destacar els seus estudis de la introducció i l’evolució del romanticisme a Catalunya Presència de Jean Paul a la literatura catalana vuicentista , 1996, amb Roger Friedlein, de l’obra crítica de Josep Maria Quadrado edició i estudi dels Assaigs literaris , 1995, Francesc Miquel i Badia Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona , 2001, amb Enric Cassany i Joan Sardà edició i estudi d’ Art i veritat Crítiques de novella vuitcentista , 1997, i de l’obra…

Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelona  l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…