Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
escudella
Gastronomia
Plat d’arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.
L’escudella es cou per separat amb el brou de la carn d’olla i se serveix com a plat independent escudella i carn d’olla , o bé es cou amb tots els ingredients de tots dos plats i se serveix a la manera de bullit escudella de pagès o barrejada L’escudella i carn d’olla havia estat la menja més habitual de les llars del Principat És costum de menjar escudella en les diades de Nadal amb pasta grossa, generalment galets, el dimecres de carnestoltes i el sant del cap de casa, i també, en alguns indrets, per la festa major En algunes poblacions urgellenques, com la Seu…
llom
Disseny i arts gràfiques
Part de la coberta d’un llibre que protegeix la unió dels fulls o els plecs.
Sovint hom hi posa el títol de l’obra, el nom de l’autor i, de vegades, el de l’editorial, la data, etc Pot ésser simple o amb nervis
ferro
Tecnologia
Cadascuna de les diferents eines consistents en una planxa o una tija, de diversos gruixos.
Muntada en un mànec de fusta i que empra el sabater per a brunyir ferro de davants, de granejar, d’enfrancs , tallar ferro d’entretallar , marcar els vius ferro de vius o les rebaves ferro de rebaves, picar el punt de la sabata ferro de picar punts, etc
absentisme escolar
Educació
Absència injustificada d’un alumne, esporàdica o continuada, al centre educatiu en què està matriculat en el període d’escolarització obligatòria.
L’absentisme escolar es pot produir per voluntat de l’alumne o bé per la dels seus pares Sol ser una manifestació de problemàtiques familiars o socials que requereixen intervencions en altres àmbits, més enllà de l’estrictament educatiu, i també de les deficiències del sistema educatiu per a motivar i integrar determinats alumnes
paragonita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup de les miques, de fórmula Na2Al4[Si6Al2O2 0](OH)4
.
Cristallitza en el sistema monoclínic, i és isostructural amb la moscovita És un mineral incolor o de color groc pàllid, i la seva duresa és de 2,5 Es troba en roques metamòrfiques de la sèrie pelítica, tals com gneis moscovítics, esquists i fillites, o com a component detrític en sediments de gra fi
croococcals
Botànica
Ordre d’esquizofícies unicel·lulars, arrodonides, agrupades en petits grups o en colònies mitjançant l’abundant mucílag produït per gelificació de les membranes.
Les cèllules es divideixen per bipartició, i les colònies, per fragmentació Hi ha colònies irregulars i planctòniques Microcystis o regulars Merismopedia i moltes espècies que revesteixen superfícies submergides o roques i parets humides Glococapsa, Chroococcus
via d’aigua
Transports
Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
Les causes de la seva aparició poden ésser múltiples abordatge, construcció deficient, mal temps, explosió, encallament, etc La importància depèn del lloc on és localitzada i de la quantitat d’aigua que hi penetra Aquesta quantitat és mesurada en funció de la velocitat amb què augmenta el nivell d’aigua a la sentina, i és considerada perillosa a partir dels 12 cm/hora En els vaixells moderns, especialment en els de guerra, la possibilitat de fer estanc el compartiment afectat, gràcies a les portes estanques, fa possible la limitació de la inundació, cosa que no impedeix, però, la variació de…
clupeids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, tots ells pelàgics marins o d’aigua dolça.
Són esvelts, tenen el cos allargat, sovint comprimit la part ventral és denticulada, i les escates són cicloides i caduques la línia lateral manca en el tronc La boca és protràctil i estreta, amb dents petites o sense l’obertura branquial és gran, i les branquiospines són les típiques dels animals planctòfags, bé que la sardina s’empassa les preses d’una en una sense filtrar-les L’aleta caudal és forcada, i la dorsal és central La majoria d’espècies viu en mars fredes i temperades els clupeids són presa de gàdids i verats, i, especialment, són pescats per l’home, que n'aprofita…
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules, l’estil…
contingut
Lingüística i sociolingüística
Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /…