Resultats de la cerca
Es mostren 114272 resultats
nomenclatura de Brussel·les
Economia
Nom donat a la nomenclatura aprovada en el Conveni sobre la Nomenclatura per a la Classificació de les Mercaderies dels Aranzels de Duana, signat el 1950 a Brussel·les pels membres de l’OECE.
Fou acceptada per l’Estat espanyol i aplicada en l’aranzel de l’any 1960
música de Gal·les
Música
Música desenvolupada a Gal·les.
Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…
música de Brussel·les
Música
Música desenvolupada a Brussel·les (Bèlgica).
L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els arxiducs Albert…
comtat de Brussel·les
Història
Demarcació feudal el primer titular de la qual fou Lambert I de Hainaut el barbut
, primer comte de Lovaina (mort el 1015).
Seguí les mateixes vicissituds d’aquest comtat, que passà als ducs de Brabant
Joan Estil·les Portal
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou el fundador del Club Gimnàstic de Tarragona l’1 de març de 1886 Durant dotze anys formà part de la junta directiva del club i de la secció de gimnàstica, una de les seves passions
Antemi de Tral·les
Arquitectura
Física
Arquitecte i físic bizantí.
Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris
Fundació Apel·les Fenosa

Jardins de la Fundació Apel·les Fenosa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Nom de l’entitat cultural i de l’equipament museístic obert al públic l’any 2002 al Vendrell, on s’exposa el fons del taller de l’escultor Apel·les Fenosa.
És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat
Joan de Gal·les
Literatura catalana
Escriptor.
Anomenat Johannes Guallensis en llatí i John Waleys , o of Wales , en anglès, ingressà a l’orde dels franciscans i, un cop doctor en teologia, cap al 1260, ensenyà a Oxford Cap al 1270 es traslladà a París, on passà la major part dels anys que precediren la seva mort Teòleg moralista, gran admirador del món antic, escriví diverses obres, molt divulgades, entre les quals el Breviloquium de philosophia, sive sapientia sanctorum , traduït al català al s XV, el Compendiloquium , resum d’història de la filosofia, i el Communiloquium o Summa collationum , manual de conversa per a clergues i…
taló d’Aquil·les
Lèxic comú
Punt vulnerable i feble d’una persona.
És dit per allusió a la llegenda d'Aquilles
príncep de Gal·les
Història
Títol del fill hereu del rei d’Anglaterra des del 1301; el rei Eduard I investí amb aquest títol el seu fill Eduard (després Eduard II) poc després d’annexar-se el principat de Gal·les.