Resultats de la cerca

Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera

És situat a la dreta del torrent d’Urmella , afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella 2 535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero, que s’uneix al seu collector prop de Castilló de Sos De la seva parròquia Sant Just, que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins Formà un municipi del qual depenia la quadra de les Fades, agregat al segle XIX al d’Arassant En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d'Orema

Format al Sícoris Club, a principi de la dècada de 1970 s’incorporà al Club Antorcha Aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal i català, tant en K1 com en K2, fent parella amb David Pajuelo Participà en el Campionat del Món d’aigües tranquilles 1975 i en el Campionat del Món en eslàlom 1977 Guanyà el Descens Internacional de l’Éssera en K1 1979 Es retirà a principi dels anys vuitanta, però retornà a la competició en categoria màster amb el Sícoris Club Formà part de la Federació Catalana de Piragüisme com a delegat dels esportistes d’aigües tranquilles És tècnic estatal de…

Vinculat al Centre Excursionista Barcelonès i, posteriorment, al Club Muntanyenc Barcelonès, que presidí 1935-39, 1948-51 Durant els anys vint dugué a terme una important activitat als Pirineus El 1931 formà part de la primera junta del Comitè Català de Refugis de la federació catalana El 1940 participà en la fundació del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també formà part del Grup d’Exploracions Subterrànies GES Feu divulgació de les valls pirinenques amb la publicació de mapes i guies com ara Mapa de les altes valls de l’Éssera 1935 i Vall Ferrera 1936 Collaborà amb l’Editorial Alpina…

Situació Pont format per tres arcs, sobre el riu Éssera, amb un perfil d’esquena d’ase ECSA - J Bolòs Es localitza damunt l’Éssera, vora el quilòmetre 45 de la carretera de la vall de Benasc i del branc que mena al poble Fins fa ben poc temps encara era l’únic pas per a accedir a Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG818828 Si seguim la carretera que va de Graus a Benasc, és situat a l’entrada del poble de Perarrua, al costat del pont modern Pont Es tracta d’un pont de tres arcs Els dos arcs més orientals són els més antics el més occidental fou afegit en època…

Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penya Roja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella Al vessant…

El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i…

La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

Una vegada la nova erosió ha escombrat la cobertora de materials tous i l’aigua topa amb els materials durs, plegats, ja no pot deseixir-se del curs que té traçat i els fendeix com una serra en lloc de vorejar-los Hom sol anomenar epigènic el relleu resultant i epigènia la sobreimposició Però d’altres autors prefereixen estendre la denominació d’epigènia al relleu generat per l’erosió fluvial en materials resistents, tant si els cursos s’hi han encaixat per sobreimposició com per antecedència Als Països catalans, la sobreimposició és freqüent al Prepirineu Central, on l’estructura estigué…