Resultats de la cerca

Com totes les cèllules sanguínies, es formen a la medulla òssia a partir de cèllules progenitores pluripotencials o cèllules mare Sota la influència de diversos factors hematopoètics, les cèllules mare, potencialment precursores de qualsevol cèllula sanguínia, proliferen cap a cèllules progenitores cada cop més compromeses en una línia cellular

Les plaquetes s’originen a partir dels megacariòcits de la medulla òssia, la melsa i el pulmó, i després d’una vida mitjana de 5-11 dies són destruïdes en el sistema reticuloendotelial d’aquests òrgans La sang perifèrica conté plaquetes en nombre de 250000 per mm 3

La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…

Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica…

Estimula la medulla òssia en el sentit d’afavorir l’eritropoesi És de natura glicoproteica el seu pes molecular va de 24 000 a 46 000 daltons Conté àcid siàlic Coneguda popularment com a EPO i considerada substància de dopatge en ciclisme, és consumida per esportistes d’elit per tractar de millorar el rendiment esportiu

La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima

El cos és robust, cobert de plomes llises de color negre A la part superior del cap té una excrescència òssia en forma d’elm Al coll presenta sovint algunes carúncules de colors vistosos El bec és fort i comprimit lateralment La femella pon de 3 a 5 ous de color verd, que són covats pel mascle Són omnívors viuen solitaris a les regions selvàtiques

El seu aspecte recorda el de les races lleteres alemanyes, especialment la de Wilstermarch, amb la qual ha estat millorada té el cap de perfil convexilini el coll, el cos i les extremitats llargs la constitució òssia forta, i el tòrax, de poca profunditat La llana és de finor mitjana i cobreix el ventre i baixa fins als garrons La producció de llet és d’uns 300 litres cada sis mesos

Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès