Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Biologia i genètica 2016
Biologia
Genètica
Vacunologia inversa La vacunologia inversa permet dissenyar antígens immunogènics més eficaços i específics que els de les vacunes convencionals © CDC / Pamela Cassiday / M S Pertussis and Diphteria Laboratory Un dels reptes més importants de la medicina és aprofundir en la prevenció i l’eradicació de malalties, i una de les eines més potents de què es disposa en l’actualitat són les vacunes Fa una dècada i mitja el desenvolupament de tècniques d’anàlisi i cribratge d’alt rendiment highthroughput screening va permetre desenvolupar un nou sistema per a obtenir vacunes molt més específiques,…
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però…
Dolor pèlvic
Patologia humana
El dolor pèlvic és una sensació subjectiva desagradable que es percep a la part més baixa de la cavitat abdominal, delimitada per les estructures òssies que constitueixen la pelvis Aquest terme es refereix al dolor que es presenta en qualsevol moment, sense relació particular amb la menstruació ni amb les relacions sexuals La presentació del dolor pèlvic exclusivament durant la menstruació o dismenorrea i el desencadenat pel coit o disparèunia són descrits a part El dolor pèlvic és un dels símptomes més freqüents de les malalties de l’aparell genital femení, però també pot ésser causat per…
univitel·lí | univitel·lina
embaràs
© Fototeca.cat
Període comprès des de la fecundació de l’òvul fins al part.
La duració mitjana és de 40 setmanes, amb una doble desviació típica de ± 2 setmanes, comptades a partir del primer dia de la darrera menstruació L’embaràs produeix un aplec de modificacions anatòmiques i funcionals, les quals afecten tot l’organisme matern i representen la resposta fisiològica a les exigències hemodinàmiques, endocrines i metabòliques del fetus Aquests canvis desapareixen després del part, alguns d’una forma ràpida i els restants gradualment, durant el puerperi Objectivament la dona prenyada presenta un bon aspecte general, una actitud esvelta, la marxa oscillant el darrer…
inseminar
Fer arribar l’esperma (a l’òvul) per tal de fecundar-lo.
ginogènesi
Biologia
Desenvolupament partenogenètic d’un òvul, activat per la penetració d’un espermatozoide, però no fecundat.
antinidificant
Farmàcia
Agent que evita la implantació de l’òvul fecundat a la paret de la matriu.
Segons sembla, alguns anovulatoris tenen aquesta acció secundària Com a mètode contraceptiu s’ha utilitzat, els darrers anys, amb una certa profusió l’esterilet, un petit adminicle de plàstic que, disposat a l’interior de la matriu, actua com a antinidificant mecànic El seu ús és molt controvertit
Mètodes anticonceptius
Definició En un sentit estricte, el terme anticoncepció es refereix solament als mètodes emprats en planificació familiar per a evitar que es produeixi la concepció, és a dir, la fecundació d’un òvul per un espermatozoide Tanmateix, però, com s’explica més endavant, en la planificació familiar es poden utilitzar a més d’altres mètodes per a limitar els naixements que no eviten la concepció sinó la implantació de l’òvul fecundat en l’úter o el desenvolupament de l’embaràs De tota manera, per a simplificar la terminologia, ha estat acceptada àmpliament la denominació…