Mètodes anticonceptius

Definició

En un sentit estricte, el terme anticoncepció es refereix solament als mètodes emprats en planificació familiar per a evitar que es produeixi la concepció, és a dir, la fecundació d’un òvul per un espermatozoide. Tanmateix, però, com s’explica més endavant, en la planificació familiar es poden utilitzar a més d’altres mètodes per a limitar els naixements que no eviten la concepció sinó la implantació de l’òvul fecundat en l’úter o el desenvolupament de l’embaràs. De tota manera, per a simplificar la terminologia, ha estat acceptada àmpliament la denominació de mètodes anticonceptius per a fer referència al conjunt de mètodes emprats per a limitar les gestacions i els naixements, independentment de la fase de reproducció en què intervinguin.

Actualment s’empren diversos mètodes anticonceptius que es diferencien pel mecanisme d’acció que presenten. A continuació es descriuen els principals mètodes, als més utilitzats dels quals es dediquen posteriorment articles especials en què se n’especifiquen les característiques.

Mètodes emprats per a evitar embarassos no desitjats
Grup Subgrup Tipus Varietat
mètodes “naturals” continència periòdica mètode del calendari mètode d'Ogino mètode de Knaus
mètode de la temperatura corporal basal
mètode de Billings o de la fluïdesa del moc cervical
mètodes combinats mètode sintotèrmic
mètodes de barrera barrera mecànica preservatiu o condom diafragma caputxó cervical
barrera química espermicides òvuls, cremes, gels, espumes
barrera mixta esponja vaginal
irrigacions vaginals
mètodes fisiològics dispositiu intrauterí o DIU
mètodes hormonals anticonceptius femenins
  • anovulatoris:
    • anticonceptius orals
      • diaris: combinats (monofàsics, bifàsics, trifàsics) o seqüencials
      • unimensuals
    • anovulatoris injectables: mensuals o plurimensuals
    • implantacions subcutànies
    • anells vaginals
  • no-anovulatoris; progestàgens, dosi baixa
anticonceptius masculins anàlegs de la testosteronaGossypol
anticonceptius peptídics anàlegs de la FSH/LH-RH
mètode hormonal postcoit
vaccí antiembaràs (anti-HGC)
esterilitzacions femenina lligadura o secció de les trompes (quirúrgica o per laparoscòpia) blocatge intratubari
masculina secció dels deferents o vasectomia
interrupció voluntària de l'embaràs mètodes medicamentosos prostaglandines RU-486
mètodes instrumentals aspiració raspament quirúrgic injeccióintramniòtica dilataciói evacuació

Mètodes “naturals”

Són anomenades mètodes “naturals” d’anticoncepció les mesures que s’adopten per a evitar la fecundació sense emprar cap mecanisme físic ni químic extern a l’organisme. Les úniques maneres possibles d’impedir la fecundació sense ajut són mantenint relacions sexuals de manera que no penetri esperma en la vagina, o bé realitzant el coit solament en els períodes en què no hi hagi òvuls fecundables en els òrgans genitals femenins. Amb aquestes finalitats s’empren diversos mètodes, la majoria dels quals no solen ésser recomanats pels experts perquè són molt poc eficaços o interfereixen en les relacions sexuals i poden impedir que siguin satisfactòries.

L’únic mètode "natural" que es recomana és el mètode del ritme, o mètode basat en la continència periòdica, que consisteix bàsicament a evitar el coit vaginal durant els dies del cicle menstrual femení en què se suposa que es pot produir una fecundació i, en conseqüència, un embaràs. S’han ideat diverses varietats d’aquest mètode que es diferencien per la manera de determinar les dates en què cal mantenir la continència.

Un altre mètode "natural" molt estès és el coit interromput, probablement el més antic que es coneix, però també un dels menys eficaços. Consisteix a retirar el penis de l’interior de la vagina poc abans que es produeixi l’ejaculació, de manera que l’esperma es diposita fora d’ella.

Algunes parelles practiquen mètodes similars a l’anterior que tenen inconvenients similars. Aquest és el cas del coit reservat, consistent a interrompre els moviments del coit quan l’excitació és màxima per a evitar l’ejaculació, però sense retirar el penis de la vagina fins que se n’hagi produït la detumescència. Una altra variant és el coit vulvar, consistent a fregar el penis amb la vulva, sense penetració.

Algunes parelles consideren que la lactància materna és útil per a evitar els embarassos no desitjats i mantenen relacions sexuals lliurement durant el període en què la dona alleta el fill sense emprar cap mètode anticonceptiu. Aquesta pràctica es basa en el fet que teòricament durant l’alletament no es produeixen ovulacions a causa de les hormones secret adés en aquesta etapa. Tanmateix, però, de vegades es produeixen ovulacions inesperades que poden originar un embaràs. Per tant, l’índex d’embarassos no desitjats és elevadíssim en les parelles que mantenen relacions sexuals durant l’alletament sense utilitzar cap mètode contraceptiu.

Mètodes de barrera mecànica o química

Els mètodes anticonceptius de barrera són sistemes emprats per a evitar la concepció basats en la utilització d’un dispositiu que impedeix l’accés a l’interior de l’úter i les trompes d’espermatozoides viables capaços de fecundar l’òvul femení.

El mètode de barrera més emprat és el preservatiu, o condom, consistent en una funda de goma que es col·loca sobre el penis quan es troba en erecció de manera que s’hi adapta perfectament. A l’interior d’aquest dispositiu queden retinguts els espermatozoides ejaculats, que, per tant, no penetren a l’interior de l’aparell genital femení.

Un altre mètode de barrera és el diafragma, consistent en una cúpula de goma flexible que es col·loca al fons de la vagina, de manera que cobreix del tot l’orifici extern del coll de l’úter. Aquest dispositiu, adequadament col·locat, impedeix que els espermatozoides ejaculats penetrin més amunt de la vagina. Un altre mètode amb el mateix fonament és l’anomenat caputxó cervical, que consisteix en un receptacle en forma de gobelet que s’adapta sobre la part del coll uterí que sobresurt de la vagina; aquest mètode és molt poc utilitzat perquè no presenta avantatges significatius sobre el diafragma i en canvi és difícil de col·locar.

Els dispositius mecànics se solen combinar amb les substàncies espermicides, que són productes sintètics capaços d’immobilitzar o destruir els espermatozoides. Aquestes substàncies es presenten de diverses maneres, com ara òvuls vaginals, cremes o esprais, que s’introdueixen al fons de la vagina i constitueixen una barrera química que impedeix l’accés d’espermatozoides viables a l’interior de l’úter i les trompes. S’utilitzen predominantment com a complement dels mètodes de barrera mecànics per a augmentar-ne l’eficàcia.

L’esponja vaginal és un mètode de barrera mecànica i química, constituït per una esponja de material sintètic impregnada amb substàncies espermicides, que s’introdueix al fons de la vagina amb un aplicador i es retira estirant un fil que duu incorporat. És un mètode que no presenta avantatges sobre els anteriors.

Hi ha parelles que pretenen d’evitar la concepció amb irrigacions vaginals o dutxes vaginals, és a dir, rentant internament la vagina després del coit, amb aigua sola o amb diversos productes als quals s’atribueix erròniament la propietat de destruir la capacitat fecundant dels espermatozoides. Amb aquest objectiu s’han arribat a emprar productes casolans de nul·la eficàcia anticonceptiva i causants de diversos efectes secundaris. A més de tenir dubtosos efectes espermicides, aquests productes s’apliquen després del coit, quan ja poden haver penetrat en l’úter milers d’espermatozoides que escapen a la seva acció.

Mètodes fisiològics

Els mètodes anticonceptius més eficaços i més emprats en l’actualitat són els anomenats mètodes fisiològics és a dir, els que actuen modificant els processos fisiològics que controlen la concepció o la implantació de la cèl·lula ou. Tots aquests mètodes tenen en comú, a diferència dels anteriors, que s’apliquen independentment de la relació sexual, de manera que el seu ús no interfereix en absolut els actes sexuals: no obliguen a limitar-los ni a modificar-los ni tampoc a efectuar cap manipulació prèvia.

Un d’aquests mètodes actuals és el dispositiu intrauterí o DIU, anomenat també esterilet o espiral, que és un petit objecte de material flexible. Generalment porta enrotllat un fil de coure que es col·loca a l’interior de l’úter de manera semipermanent i evita l’embaràs. La seva eficàcia és deguda fonamentalment al fet que ocasiona una modificació de les parets internes de l’úter que impedeix la implantació de l’òvul fecundat i el desenvolupament de l’embaràs. Un altre dels mètodes més emprats en l’actualitat és l’administració d’anticonceptius hormonals, medicaments constituïts per hormones o substàncies sintètiques d’efectes similars que impedeixin la concepció o el desenvolupament de l’embaràs. Actualment hi ha una gran varietat de medicaments hormonals per a evitar l’embaràs, però els més emprats, amb gran diferència respecte els altres, són els anticonceptius orals, coneguts popularment com les pastilles o la píndola. Els contraceptius hormonals sovint es presenten en forma de pastilles, de les quals la dona ha de prendre una cada dia durant la major part del cicle. Es componen de substàncies d’efectes anàlegs a les hormones femenines secretades pels ovaris, l’administració de les quals inhibeix la producció de les hormones hipofisiàries que estimulen l’ovulació que es produeix normalment en cada cicle menstrual.

Un altre mètode anticonceptiu és l’esterilització, que consisteix a realitzar una intervenció quirúrgica menor que evita la possibilitat d’una concepció de manera permanent. Hom pot practicar aquesta intervenció tant en l’home com en la dona, i en ambdós casos es tracta d’impedir que les cèl·lules germinals, espermatozoides i òvuls respectivament, arribin a entrar en contacte amb les de l’altre sexe. Així, en el cas de la dona s’efectua una intervenció que interromp la continuïtat de les trompes uterines, a través de les quals els òvuls despresos dels ovaris atenyen l’úter. En el cas de l’home, la intervenció consisteix a tancar el pas a través dels conductes deferents, que menen els espermatozoides dels testicles a la uretra masculina. En qualsevol cas, aquest mètode es diferencia de tots els anteriors pel fet que es considera irreversible, malgrat que en alguns casos la continuïtat dels conductes obturats es pot restablir amb una intervenció.

Comparació dels mètodes anticonceptius més usuals
Mètode Eficàcia Fracassos anuals Mecanisme d'acció Avantatges Inconvenients
mètode del calendari mitjana 14-33% abstenció del coit vaginal durant els dies previs i posteriors a l'ovulació barat, inofensiu aprenentage llarg; impedeix les relacions sexuals completes durant períodes llargs
temperatura corporal basal mitjana 3-19% abstenció del coit vaginal durant els dies previs i posteriors a l'ovulació barat, inofensiu aprenentage llarg; impedeix les relacions sexuals completes durant períodes llargs
mètode de Billings mitjana a bona 1,4%-25% abstenció del coit vaginal durant els dies previs i posteriors a l'ovulació barat, inofensiu aprenentage llarg; impedeix les relacions sexuals completes durant períodes llargs
coit interromput dolenta 15-40% retirada del penis fora de la vagina abans d'ejacular barat, senzill insatisfacció sexual, poca seguretat
preservatiu mitjana 10-15% impedeix el pas d'espermatozoides a la vagina barat, senzill, inofensiu s'ha de col·locar abans de cada coit, pot minvar la sensibilitat
diafragma mitjana 10-38% impedeix el pas d'espermatozoides a l'úter barat, inofensiu s'ha de col·locar abans del coit i deixar-lo posat 8 hores. Pot ésser difícil de col·locar
espermicides mitjana 10-15% destrueixen o immobilitzen els espermatozoides barat, senzill, inofensiu s'han d'aplicar uns minuts abans de cada coit, cal esperar 2 hores per fer rentat de vagina
preservatiu més espermicida molt bona 0-3% impedeix el pas d'espermatozoides a la vagina; destrueix espermatozoides barat, senzill, inofensiu cal aplicar-lo abans de cada coit; pot reduir la sensibilitat
diafragma més espermaticida bona 5-10% impedeix el pas d'espermatozoides a l'úter; destrueix espermatozoides barat, inofensiu, eficaç s'ha de col·locar abans del coit i deixar-l'hi posat vuit hores; pot ésser difícil de posar, cal aplicar espermicida abans de cada coit
dispositiu intrauterí (DIU) molt bona 0,5-2% impedeix la implantació de la cèl·lula ou no interfereix les relacions sexuals, durable, senzill requereix control mèdic, pot causar complicacions
anticonceptius hormonals molt bona 0,2-5% inhibeixen l'ovulació no interfereixen les relacions sexuals cal recordar l'administració diària de la pastilla; pot tenir efectes secundaris
esterilització femenina excel·lent 0-1% l'òvul no pot baixar per les trompes senzill, definitiu, sense complicacions irreversible
esterilització masculina màxima 0-0,3% l'esperma ejaculat no conté espermatozoides senzill, definitiu, sense complicacions irreversible